de casa al club: la biblioteca del traductor: xavier pàmies

Foto: Carles Domènec.

Xavier Pàmies va néixer el 1959 a Barcelona. Traductor de narrativa en llengua portuguesa, anglesa i francesa, ha estat distingit amb el I Premi de Traducció Giovanni Pontiero (Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i Instituto Camões) i el Premi de Traducció Ciutat de Barcelona 2003.

Xavier Pàmies és llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona. Té el diploma d’estudis avançats de traducció per la Universitat Pompeu Fabra. Ha fet quatre viatges llargs espaiats en el temps, d’un any cada un, entre 1986 i 1995 (Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia, Àfrica), que han donat com a fruit dos llibres gestats amb la seva dona, Empar Barcons.

Ha traduït del portuguès al català obres de José Maria Eça de Queirós, João Guimarães Rosa, António Lobo Antunes, Joaquim Maria Machado de Assis i José Saramago, entre d’altres.

Els principals autors que ha traduït de l’anglès són Jane Austen, Paul Auster, Karen Blixen, Richard F. Burton, Charles Dickens, William H. Hudson, Kazuo Ishiguro, Harper Lee, Cormac McCarthy, Vidiadhar S. Naipaul, Raj K. Narayan, Dorothy Parker, Philip Roth, Joanne K. Rowling, Salman Rushdie, Jerome D. Salinger, Moyez G. Vassanji i Edith Wharton.

Pel que fa a la llengua francesa, dels autors que ha traduït destaquen Emmanuel Dongala, Camara Laye i Irène Némirovski.

Visat. Núm. 5. Abril 2008.

* * * *

Si mai se’m demana per la meva feina de traductor, d’entrada em costa dir-ne res perquè per a mi és una feina intuïtiva en què vaig aplicant l’instint i el nas que m’han donat amb els anys el coneixement natiu de la llengua i l’experiència de la pràctica. [...]

Mecànica de traducció

Després de vint anys llargs de treballar traduint narrativa, tinc presents sobretot tres llibres que per a mi han sigut fonamentals: Grande Sertão: Veredas, de João Guimarães Rosa; Call It Sleep, de Henry Roth; i Bleak House, de Charles Dickens.

Sobre totes tres traduccions tinc aplegades unes quantes qüestions de traducció que detallaré més avall, però abans vull explicar una mica quin mètode de traducció segueixo.

En primer lloc, em llegeixo de dalt a baix el llibre que haig de traduir, un pas previ que pot semblar ineludible però que no tothom compleix. A continuació, em poso a traduir, i ho faig com si utilitzés un escàner, de tal manera que aquesta primera traducció és pràcticament la definitiva perquè només necessita quatre retocs en la lectura posterior que en faig.

Cada vegada consulto més els diccionaris i les enciclopèdies, i cada vegada més faig consultes per Internet, perquè amb el pas del temps veig que sempre es pot filar més prim. A banda de les enciclopèdies i dels diccionaris bilingües, ideològics, sinonímics i analògics habituals, vull fer esment d’unes quantes eines en concret.

En primer lloc, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Els grans avantatges que trobo de consultar el Coromines són: per a una obra antiga, t’assegures de no introduir a la traducció cap anacronisme; et pots informar de si una opció lèxica concreta pertany al domini lingüístic en el qual treballes; i fins i tot pots saber el registre en què s’acostuma a utilitzar. El Coromines és un pou d’informació inesgotable i inestimable.

L’enciclopèdia Espasa-Calpe m’ha resultat utilíssima en força casos per obtenir informació que no apareix a les altres enciclopèdies ni a Internet. Publicada als anys vint del segle XX, que és quan es viuen les albors del desenvolupament científic i tecnològic actual, constitueix una mena de pont entre el món actual i el temps antic (o, més exactament, entre l’edat moderna i l’edat contemporània). Llegint segons quines entrades sembla, per exemple, que la Guerra Europea o fins i tot la Revolució Francesa hagin acabat de tenir lloc. És una mina d’informació i de curiositats.

L’Oxford English Dictionary, per mitjà del seu aparat de cites, permet localitzar referències clàssiques, especialment de Shakespeare o de la Bíblia, que a continuació busco traduïdes a la Bíblia interconfessional o en versions shakespearianes catalanes per tenir sobre la taula solucions de traducció que tant puc aprofitar com no, però que sempre em proporcionen un ventall més ample de recursos.

Sovint se m’acudeixen solucions de traducció que no apareixen als diccionaris que consulto. Durant força temps em vaig dedicar a anotar-les amb bolígraf sobre els mateixos diccionaris (tant al bilingüe com al de sinònims), però he acabat convertint la llista en un document que tinc penjat a Internet en forma de bloc i que actualitzo regularment i consulto com un usuari més.

Pel que fa a Internet com a eina de consulta, amb el temps se m’ha convertit en imprescindible. Les cerques d’una expressió catalana entre cometes al Google em permeten informar-me sobre la seva freqüència d’ús i els contextos on apareix, i per tant, m’orienten sobre la seva validesa. Pel que fa específicament a l’anglès, em resulten útils Wordreference, Linguee, Urban Dictionary, Biblos o Acronymfinder, entre altres. El joc de remissions de Wikipedia entre llengües, d’altra banda, proporciona sovint solucions ràpides respecte a dubtes de traducció de caràcter enciclopèdic.

Quan tot i aquesta multitud de crosses em trobo davant d’un problema aparentment insoluble i la inspiració no m’arriba, em va bé parar, aixecar-me i estar per una altra cosa durant una estona, perquè aleshores se m’acostuma a acudir la solució de cop.

Xavier Pàmies. Com tradueixo. Els Marges. Núm. 96, hivern 2012.

Aquí, la resta de l'article.

* * * *

_____________

P.S.: Tot ve d'un article d'en Jordi Puntí, a propòsit de la nova traducció al català de Sota el volcà, de Malcolm Lowry, a càrrec d'en Xavier Pàmies. Deia:

«Ja sé que és una feinada, però seria bonic que per un dia les llibreries ordenessin els seus títols pel nom del traductor. Ens adonaríem, així, de la tasca ingent que fan un munt de traductors des de fa anys, tant en català com en castellà. Amb tots els seus llibres afilerats en un nou ordre, potser s’entendria millor que el traductor té una veu pròpia, que ressona en sordina en tot el que fa. Salvant les distàncies, podríem comparar els seus exercicis de ventríloc amb els dobladors de televisió. Un mateix actor de doblatge interpreta les veus de Tom Hanks, Kenneth Branagh o Tom Cruise, en diferents pel·lícules, i no ens en adonem perquè cadascun té un estil propi».