caro diario

SUSANA PAZ
Les biblioteques parlen en femení
Regió 7
12|2|2018

Les biblioteques al nostre país han parlat en femení malgrat que l'home que les va concebre durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), Eugeni d'Ors, no pensés en l'Escola de Bibliotecàries per una qüestió d'igualtat sinó per una qüestió d'estètica: el personal femení refermaria «el caràcter atractívol, amable, de netedat i coqueteria que volem donar a les nostres instal·lacions». A més, i no menys important, les dones «serien més barates». Uns criteris «no gaire feministes» que, malgrat tot, van situar les dones a l'esfera pública i «van ajudar a modernitzar la societat i els rols de gènere».

Així ho explicava divendres la bibliotecària Marta Cano, gerent del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, en la presentació de la nova web de l'Associació Memòria i Història de Manresa que posa a l'abast del públic les transcripcions dels dietaris de la Biblioteca Popular de Manresa, des del seu inici, el 1928, fins al 1939. Escrits, evidentment, per dones bibliotecàries.

I com també subratllava Cano, «la història no s'escriu en femení però el món és de les dones, i el bibliotecari, sobretot». Divendres, a la sala d'actes del Casino era més que evident. A banda dels autors de la web, Joaquim Aloy i Pep Castilla, impulsors d'una presentació concebuda com un «homenatge a unes dones pioneres per divulgar i fer arribar la cultura més enllà de les parets de la biblioteca», la taula parlava amb veu de dona: Marta Cano, Teresa Tort, directora de la biblioteca del Casino, i Anna Crespo, regidora de Cultura. Sense oblidar, entre el públic, la darrera bibliotecària a Manresa que va escriure el dietari fins als anys 90, Maria Maluquer, jubilada el 2007; i les sis actrius –Maria Saenz, Txell Vall, Àngels Torrens, Olga Bellorbí, Cristina Cruz i Meritxell Costa, dirigides per Fina Tapias– que, amb molta sensibilitat, van saber traslladar al públic -també, eminentment femení- les paraules que les bibliotecàries van escriure del 1928 al 1939. Ho van fer amb una lectura dramatitzada –amb una selecció impecable dels fragments del dietari– que reflectia perfectament les tasques del seu dia a dia a la Biblioteca Popular de Manresa, ubicada a l'institut Lluís de Peguera, i els esdeveniments ciutadans i històrics que els va tocar viure durant la convulsa dècada dels anys trenta.

Una posada en escena que mereixeria més llarga vida. I és que, abans, Pep Castilla havia avisat, i amb tota la raó, que el dietari, en especial els fragments destacats que han confegit per a la web per ordre cronològic, és una lectura «amena» que convida el públic a no deixar de llegir.

L'apartat de memoria.cat dedicat als dietaris permet resseguir any per any les anotacions de les bibliotecàries, amb notes a peu de pàgina que contextualitzen personatges i fets; també, fragments destacats per ordre cronològic i per temàtiques; la consulta dels més de 500 documents relacionats amb la Biblioteca Popular en aquell període; saber quin personal hi va treballar o, entre d'altres, veure les imatges (poques) que s'han trobat d'aquells anys de la biblioteca.

Teresa Tort, directora de la biblioteca del Casino, va destacar com, a través de la transcripció, els dietaris es transformaven en font històrica de la memòria de la ciutat, i va reflexionar sobre el paper actual dels bibliotecaris amb relació a la informació local. Intermediaris en la recerca i en la troballa, ara que hi ha «fonts diverses, algunes de fiables, altres de dubtoses?». L'època digital busca, com va dir la regidora Crespo, un nou «encaix social».

Vegeu també:

·  Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928 - 1939)

·  Caro diario. Transcripcions d'algunes entrades del dietari de la Biblioteca de Vic.