cheers

JORDI PUNTÍ
El bar, la família
elPeriódico
27|11|2015

Anys enrere, uns amics van portar-me a un bar al nord de Nova York. Es deia The Turnpike Inn i s’alçava en una zona solitària, a tocar d’un nus de carreteres. Quan hi vam entrar, hi havia tres homes a la barra i un gos que jeia sobre el terra de fusta. Vam demanar cerveses i els meus amics em van explicar la història del bàrman, un home d’uns 65 anys, gras i baixet, tímid. Era hongarès, de jove havia guanyat la medalla de bronze d’halterofília en uns Jocs Olímpics i li agradava tocar el violí. El bàrman feia conversa amb els tres clients, canviaven de tema, passaven l’estona, i de sobte va treure un violí de sota la barra i va començar a tocar. Ho feia força malament, però hi posava entusiasme. Tres dies després hi vam tornar: les mateixes cares, el gos, les cerveses. Semblava que no se n’haguessin mogut, i vaig pensar: aquest és un bar per fer-s’hi vell.

A tot arreu hi ha bars amb l’atmosfera del Turnpike Inn, bars que t’acullen cada dia i on la gràcia és tornar-hi, bars «on tothom sap el teu nom» --com deia la cançó de 'Cheers', aquella sèrie sobre un bar de Boston–, bars que són un lloc per fer vida social o per aïllar-te, bars que sempre t’esperen. 

S’acaba de publicar un gran homenatge a un lloc així: 'El bar de las grandes esperanzas', de J.R. Moehringer (Duomo). Moehringer és novel·lista i periodista. Va ajudar André Agassi amb la seva esplèndida autobiografia, 'Open'. Ara escriu les seves memòries d’infantesa i joventut i, a falta d’un pare de debò, el protagonista és un bar de Manhasset que li va fer de pare. 

Es deia Dickens i era a la cantonada de casa seva. Moehringer va entrar-hi quan tenia 7 anys, per buscar-hi un oncle, i ja no en va sortir. El Dickens li va donar una educació sentimental, un cor de veus adultes que l’aconsellaven i l’ajudaven a créixer. Moehringer ho explica amb un estil afilat, que té la vivesa i el punt just de drama dels bars irlandesos. Quan acabes el llibre, tens la sensació que també t’has pres unes quantes cerveses al Dickens, i que si un dia hi vas, la clientela sabrà com et dius.