paraula de nobel

«L'any 1957, Albert Camus va ser distingit amb el premi Nobel de literatura. El 10 de desembre va llegir davant dels acadèmics i del món sencer un dels discursos d'acceptació més commovedors que es recorden a Estocolm. Camus no només era un excel·lent escriptor, sinó també un gran humanista.

Personalment no puc viure sense el meu art. Però mai no he posat aquest art per damunt de qualsevol cosa. Al contrari, si m'és necessari és perquè no em separa de ningú i em permet viure, tal com soc, com tothom. Al meu parer, l'art no és una diversió solitària. És un mitjà d'emocionar el major nombre d'homes, oferint-los una imatge privilegiada de dolors i alegries comunes. Obliga l'artista, doncs, a no aïllar-se; el sotmet a la veritat, a la més humil i més universal. I aquells que moltes vegades han escollit el seu destí d'artistes perquè se sentien diferents, aviat aprenen que no podran nodrir el seu art ni la seva diferència més que confessant la seva semblança amb tots.»

Antonio Iturbe [text] ; Jordi Lafebre [il·lustracions]. Cinquanta moments literaris. Bridge, 2017.

______________
P.S.: Aquí, el discurs íntegre (en francès).