cases llegides

No venguis mai les quatre parets, mai. Les quatre parets s'han de tenir ben agafades.
Natalia Ginzburg. La ciutat i la casa. 

En el principi fou el títol: La ciutat i la casa. No Giuseppe Goes to Princeton, ni Els amics de Giuseppe, ni Les Margarides, ni Tinc una carta per a tu, no. La ciutat i la casa. O el que és el mateix, contraposar, ja d'entrada, públic|privat, exterior|interior, no-jo|jo, penso i m'ho deixo córrer, que encara hi prendré mal.

Centrem-nos en les cases, en les que he llegit. Algunes, fa ben poc. La casa-caverna-de-Plató on es refugia en Charles Arrowby per escriure les seves memòries a El mar, el mar o la casa-castell de les germanes Blackwood, de la Shirley Jackson, per citar dues lectures recents i memorables del club.  També tinc un parell de còmics domèstics: La casa de Paco Roca, un meravellós homenatge al seu pare (mort), i Aquí, de Richard McGuire,  tot el que ha passat, al llarg dels mil·lennis, a la sala d’estar de la casa on va créixer; ahí es ná. Però d'entre totes, potser sigui la «Casa tomada», de Julio Cortázar, la que sempre m'ha fet ballar més el cap. La cosa va d'una parella de germans que viuen relativament feliços en la casa familiar, però, no se sap ben bé per quina raó, van abandonant una habitació rere l'altra. Cases que són més que quatre parets.

______________________

P.S.: Preu per preu, sabates grosses. Aquí podeu escoltar el programa que Ciutat Maragda va dedicar a la literatura dels espais.