una reina i el seu esclau

«Hi ha una fotografia famosa de Robert Capa que tinc clavada al tauler de suro, sobre l'escriptori, des de fa uns quants anys. Capa la va fer el 1948 en una platja francesa, i s'hi veu una noia somrient que, amb un vestit llarg de cotó i un ample barret de palla, camina cap a la càmera per la sorra, mentre un vell robust la segueix aguantant una ombrel·la enorme per damunt del seu cap: una reina i el seu esclau. La noia és Françoise Gilot i el vell és Pablo Picasso. Com que Robert Capa era un artista, la fotografia està carregada de complexitat emocional. De primer, l'única cosa que capta l'espectador és l'aire triomfal i profund del somriure de Gilot; i just darrere seu, l'actitud dòcil i servil de Picasso. Però si continueu mirant, veureu en els ulls de Gilot que està convençuda que el seu poder és etern; i després veureu la freda mundanitat que s'amaga darrere la deferència fingida de Picasso. Et colpeja de ple: Gilot és Anna Bolena en el seu moment de glòria, i Picasso, el rei que es deixa portar pels seus desitjos fins que s'atipa d'ella.

La fotografia és tan rica i viva que realment desconcerta: atrau i a la vegada horroritza. Gairebé mai ni tan sols miro en aquella direcció, però els dies que contemplo la foto, sempre em desperta dolor i plaer, a parts iguals. I el problema és que sigui a parts iguals.»

Vivian Gornick. Vincles ferotges; La dona singular i la ciutat: dos llibres de memòries. Traducció de Josefina Caball. L'altra, 2017. P. 297.