dijous, 27 de juny del 2019

bibliotecàries vs màquines d'autopréstec


SEBASTIÀ BENASSAR
Bibliotecàries Vs màquines d'autopréstec
Bearn. Revista de cultura
22|6|2019

La tendència en aquesta vida malaurada que ens ha tocat viure és que de cada vegada més les persones siguin substituïdes per màquines. Ho veiem a les benzineries, al súper, als aeroports i ara, darrerament a les biblioteques. La tragèdia, sobretot en el darrer cas, és brutal. Que sapiguem, les màquines ni llegeixen llibres i sobretot no en saben recomanar. Ni diuen bon dia.
Al meu barri, a Gràcia, hi ha tot de gent jove que es nega a emprar les caixes automàtiques del Bon Preu. Ho han i ho hem explicat per activa i per passiva: és una qüestió de lluita de classes, si ens neguem a emprar les màquines és perquè volem persones, sous, llocs estables de feina. No volem capitalisme salvatge.
En el cas de les màquines d’autopréstec de les biblioteques, tots hauríem d’iniciar una revolució consistent en no fer-les servir. Podem esgrimir un argument molt senzill: tenim dret a ser atesos per algú que ens digui bon dia o bona tarda. De fet, hi ha molta gent gran que durant el dia només parla amb el caixer del super o amb el bibliotecari i als quals ara se’ls vol incrementar la solitud en base a una eficiència molt dubtosa.
El problema és, com sempre, de model de país. Els que estimem la cosa pública pensem que és inconcebible el sistema d’autopréstec. El que cal a les biblioteques públiques és una contractació massiva de personal. I una atribució de feines que ha de ser semblant a la que ara proposaré. Cada bibliotecària, amb una jornada laboral de 8 hores, hauria de dedicar 4 hores al dia a llegir. I les altres a fer atenció al públic, foment de la lectura i gestió. Amb les quatre hores de lectura al dia es podrien ventilar entre 2 i 3 llibres a la setmana (segons complexitat, extensió i altres factors). I això vol dir un centenar llarg a l’any que poden comentar, recomanar i explicar als usuaris.
Posem una biblioteca més o menys petita, en una població de 5.000 habitants, que obri al públic 40 hores setmanals. Necessitarà com a mínim 6 persones i un director. És a dir 4 persones cada dia (2 llegint les primeres 4 hores i 2 llegint les altres 4 hores i sempre 2 atenent els usuaris), més dues persones per fer vacances i el reforç d’activitats i algú dirigint. Si la biblioteca té sales especialitzades d’infantil o altres, doncs també cal un reforç.
L’important d’aquesta feina és que aquestes 7 persones hauran llegit al cap de l’any uns 750 llibres que podran recomanar de primera mà als usuaris. Hi ha alguna màquina d’autopréstec que tingui aquestes prestacions?
I és clar, per acabar de reblar el clau, seria imprescindible que hi hagi un equiparament salarial a l’alça. En el sistema, molts sous depenen de convenis entre generalitat i ajuntaments o d’altra banda, pengen de les diputacions. Seria important tenir un mateix sistema funcionarial -equiparat cap a dalt, ja ho he repetit- unitari, amb un catàleg únic per a tot Catalunya i personal suficient i abastament per poder llegir aquestes quatre hores diàries, que és la principal feina que hauria de tenir una bibliotecària avui en dia.
Així doncs, que comenci la insubmissió contra l’autopréstec, recuperem els serveis públics!!!

13 comentaris:

  1. Primera cosa a dir: Jo estic molt a favor de les màquines d'autopréstec. Ens alliberen de la pura transacció de codis de barres i ens permeten, justament, disposar de més temps per atendre a la gent com cal. Qui vulgui ser atès per un ésser humà, ho serà en millors condicions. Poder triar és magnífic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també hi estic molt a favor: ja vinc llegit de casa i no vull fer perdre el temps al personal de la biblioteca.

      Elimina
    2. Fe de rates: quan dic atendre a la gent com cal, vull dir atendre la gent com cal. Dispenseu les molèsties.

      Elimina
    3. Però no comentes mai la jugada amb la teva bibliotecària, Allau? Jo en trec molt profit de l'intercanvi de cromos al peu de taulell, la veritat. Hi ha llibres que no vull tocar ni amb un pal, però en sé donar notícia gràcies als comentaris dels lectors.

      Elimina
    4. La veritat és que no. No tinc cap relació amb les bibliotecàries de la meva biblioteca.

      Elimina
    5. Bé, passa pas res. Jo et trec molt suc, que lo sepas.

      Elimina
  2. Pel que fa a les quatre hores diàries de lectura obligatòria, a mi ja em va bé, però, segons conta una llegenda bibliotecària, molts companys de gremi només obren un llibre per treure el punt que donem amb la data de tornada. Fal·làcia ad populum, de ben segur. En tot cas, què hauríem de llegir, en aquestes 4 hores? El que ens peti? Novetats? El que demana la gent, majoritàriament? Lucinda Riley, Sara Lark, autoajuda, assassinats nòrdics, novel·les històriques ambientades en el 1714? Shakespeare no tiene quien lo pida.

    Un altre aspecte important: Caldria fer-ne un resum? Per aquí no passo.

    De fet, per respondre (i satisfactòriament, a sobre) la majoria de les sol·licituds de 'recomanacions' que s'atenen al taulell d'una biblioteca pública al cap del dia no cal llegir-se els llibres. Afortunadament, disposem de molts mitjans per estar al cas de les coses. Segons què em fessin llegir, seria una tortura que ni a Guantánamo, escolti.

    ResponElimina
  3. Respecte a l'equiparament salarial a l'alça...no se m'acut cap però.

    ResponElimina
  4. I, pel que fa al reforç de la plantilla, crec que si féssim una enquesta al personal de les biblioteques, setze de cada nou (!) companys de fatigues respondrien que volen segurates als vestíbuls, algun educador social i algun monitor de lleure (o d'informàtica) corrent per la sala. A hores d'ara no calen gaires bibliotecaris, em temo.

    ResponElimina
  5. Estoy en contra del auotpréstamo porque no quiero ahorrarme episodios como el de la bibliotecaria que me pregunta cómo se escribe Raymond Carver o, ya más para nota, cúal es el título del libro, si Julian Barnes o Flaubert´s Parrot.

    Mark

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahora que lo dices, a mí también me costaría mucho renunciar a la escena en la que alguien se acerca al mostrador y me pide El soldado de la mina.

      Elimina
    2. O el libro gordo de tapas rojas que hace unos meses estaba en el expositor de novedades.

      Elimina
    3. Eso no hay máquina que lo resuelva.

      Elimina