dijous, 12 de setembre de 2019

a contrarellotge

Al Jordi C., que també cronometra
«Jo era un lector voraç, però us equivocaríeu si consideréssiu això una prova del meu bon gust o la meva sensibilitat. Amb el cor a la mà, i en homenatge a la Clara, haig de reconèixer la baixesa de la meva ànima i el meu malsà esperit competitiu. El que m'hi va fer aficionar no van ser La mort d'Ivan Ílitx de Tolstoi ni L'agent secret de Conrad, sinó l'antiga revista Liberty, que precedia cada un dels seus articles amb una nota preliminar dient el temps que es trigava a llegir-lo: cinc minuts i trenca-cinc segons, per exemple. Doncs jo deixava el meu rellotge de polsera d'en Mickey Mouse a sobre de l'hule de quadres de la taula de la cuina, devorava l'article en qüestió de quatre minuts i tres segons, posem per cas, i això em feia sentir un intel·lectual».

Mordecai Richler. El cas d'en Barney Panofsky. Notes i postfaci de Michael Panofsky. Traducció de Xavier Pàmies. Quaderns Crema, 2013. P. 10.

8 comentaris:

  1. Hola,
    primer trobo molt encertada la dedicatòria, és així, al seu discurs sempre surt el rellotge i el calendari.
    Aquest fragment em va fer pensar en algun diari digital que també orienta en el temps de letura de cada article.
    Cada lector fa un camí ben diferent, i el nostre Barney Panofsky és divertit amb la seva polsera Mickey Mouse a sobre de l´hule.

    Imma

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si no ho diu motu proprio, que es diu, jo li demano sempre. Qui sap quantes hores trigarà a llegir en Panofsky. Aviat ho sabré. :)

      Elimina
  2. Pel que vaig veient, me'n feu venir salivera d'aquest Panofsky. I sobre el cronometrar lectures, soc l'oposat d'aquest persontge - i de quan jo era molt més jove, i devia ser allò que el tòpic en diu "devorador" de llibres - : amb prou feines llegeixo una hora al vespre, i no sé si perquè tinc la vista cansada o les meves neurones fan aigües o que cada vegada subratllo més, tot sovint rellegeixo pàgines llegides dies enrere. En una cursa de lectura ràpida, el cotxe escombra aniria davant meu.
    Miquel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, i a risc de que un cop llegit m'arrufis el nas, aquest fa per a tu. Però molt.

      Elimina
    2. Ja està a la cistella! Ara, no sé quan el llegiré.

      Elimina
  3. Jordi Casals16/9/19 19:59

    M’adhereixo a la dedicatòria a en Jordi C. (que no soc jo encara que les inicials coincideixin; de fet vaig pensar en el que havia dit ell mentre ho estava llegint); aquest llibre, però, no es pot llegar en diagonal. Per mi és esplèndid, manté la atenció contínuament (fins ara, no l’he acabat encara); càustic, irreverent, mordaç, irònic, se'n fot inclòs del mateix narrador. M’agrada.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era inevitable llegir el fragment i no pensar en ell, oi?
      A partir de la meitat, la novel·la encara és més trepidant, més esplèndida...Bé jo m'ho he passat teta.

      Elimina