«Colette explica que, mentre ella escrivia una de les seves novel·les, un dels seus marits es preparava a sortir de casa. Tot nuant-se la corbata, li havia dit «Què escrius? Una de les teves històries amoroses? Creus que l'amor és prou important per fer-lo protagonista de totes les teves novel·les?» I ell —diu Colette— corria a l'encontre de la seva història amorosa.»
Maria Aurèlia Capmany. Pedra de toc. Comanegra, 2019. P. 103.
Si. N'hi ha que no sabem veure que la vida també es una fantasia.
ResponEliminaO una ombra que camina, que deia aquell.
Elimina