el club de lectura

MARINA ESPASA
El club de lectura
Arallegim
14|2|2020

La pràctica dels clubs de lectura no té cap secret: un grup de persones es reuneixen per parlar sobre un llibre que han llegit prèviament. A vegades hi ha un conductor que dirigeix la conversa, a vegades s’hi convida l’autor, a vegades els lectors organitzen el debat al voltant del que els ha suggerit el llibre i passen l’estona xerrant sobre temes, estils, passions i odis, celebrant, en definitiva, que unes pàgines impreses puguin generar tot un món.

En canvi, quan un llibre surt publicat, tothom corre a organitzar-ne la presentació: es convoquen amics, familiars i saludats en una llibreria o espai equivalent i se’ls sotmet a la tortura d’escoltar l’autor i, pitjor encara, un presentador, que, sovint durant massa estona, divaguen o declamen o es reafirmen a partir del que han escrit i que (gairebé) ningú no ha llegit encara. Amb honroses excepcions, és una activitat unidireccional, que reafirma l’auctoritas en lloc de celebrar la multiplicitat de punts de vista que pot oferir cada lectura. Per què ens entossudim en trobar-nos al voltant d’un llibre quan encara no l’hem llegit? Els autors estan molt més a gust envoltats de gent que els fa preguntes concretes, siguin més o menys encertades, i els lectors agraeixen entrar en contacte amb els autors dels seus llibres preferits.

Pensava en tot això mentre dilluns assistia a una nova iniciativa de Biblioteques de Barcelona: el Club de lectura efímer que s’havia organitzat aprofitant l’estada a la ciutat de l’escriptora argentina Mariana Enríquez, que tindrà continuïtat de manera intermitent. No em faré pesada sobre el llibre -ja en vaig escriure una crítica fanàtica en aquestes mateixes pàgines- però sí sobre el fet que tots els que hi vam assistir vam tenir la sensació d’haver aprofitat molt més el temps que si haguéssim anat a una simple presentació. Hi havia un clima de lectura, que és una atmosfera que no és tan fàcil d’aconseguir en comunitat però que quan s’aconsegueix pot generar petits moments d’il·luminació literària. Jo mateixa condueixo un club i sé el que costa generar-la, però també sé que moments així fabriquen molts més lectors que totes les presentacions del món.