—I veig que em fas sortir, el dia de l'enterrament; suposo que no tinc cap possibilitat d'oposar-m'hi.—Cap ni una.
Aquest és un fragment de la conversa que mantenen la Cesca i el narrador a l'últim capítol del sis nits, quan ja fa tot el llibre que hi surt, la Cesca. És una presència lògica: d'alguna manera ella té la culpa de que ens estiguin explicant aquesta història. Però hi ha un altre tipus d'aparicions, en els llibres d'en Lara, i ara no parlo de fantasmagories, que també hi són (el Verdaguer de «Lo matí de ma infantesa» o el Xirinacs d'aquí), sinó de personatges coneguts de cameo, com en Hitchcock en les seves pel·lícules. En Perejaume a Lo matí, per exemple, o celebritats locals, de l'ecosistema vigatà, vull dir, com el periodista Jordi Vilarrodà en el sis nits, que potser no és qui et penses, però aviam qui s'està d'associar-lo, si vius per aquí dalt, amb el cap de la secció de cultura d' El 9Nou. Tot fos això. Vull dir que he patit un altre tipus d'aparicions vigatanes més estranyes, en els llibres d'en Lara. La més notable, la d'en C.B.T., artista, en un parell de contes del Mística conilla. I aquella no era explícita, precisament, no amb nom i cognoms. Però el cas és que jo el vaig veure. Em sembla que surts en el llibre d'en, Lara, tio, li vaig dir un dia i ell va arronsar les espatlles, resignat, com si ja hi estigués fet. No deu ser pas la primera vegada que li passa, això de sortir en novel·les, vaig pensar.
Suposo que si ets víctima d'un fenomen paranormal d'aquests (que et trobis, sense consentiment, al mig d'una novel·la, vull dir), no pots fer ben res al respecte. No pots anar a reclamar enlloc. No trobaries ningú que, a dreta llei, ho considerés una vulneració de la teva intimitat ni res per l'estil. Hauries de demostrar, posem per cas, que tu ets tu, encara que no siguis tu. El jutge sentenciaria, És la ficció, estúpid! i et tocaria pagar les costes. Sortiries d'allà sense un xavo (la justícia és cara), mig xarbotat i, en el pitjor dels casos, arrossegant de per vida una crisi d'identitat de cavall.
En conclusió, aneu amb compte, si teniu tractes amb escriptors. Porteu sempre una cabeça d'alls a la butxaca.
Ja sé que vosaltres no les feu, aquestes coses, però espero que no us passi pel cap de demanar-me (ni en públic ni en privat) sobre la identitat d'en C.B.T. Si també se us ha aparegut, ja sabeu prou de qui parlo. Si no, no n'heu de fer re, perquè és una mena de broma que no afecta en absolut al relat (ni al d'en Lara ni al meu). Per tant, en tots dos casos estaríem fent safareig, com si fóssim al Casino o la barra de l'Snack i d'altra feina tinc, dispenseu les molèsties i gràcies.
ResponEliminaP.S.: M'agrada creure que, en aquest just moment, hi ha algú rellegint els contes d'en Lara, a la recerca d'aparicions estel·lars. Llavors podria patentar un nou mètode, poc ortodox, però ben eficaç, de foment de la lectura. ^^
El títol de l'apunt no és meu, és d'en Lara. El fragment continua:
ResponEliminaA mi no m'emboliquis, i tant que en faràs un llibre! Us conec, sou uns vampirs amb ullals de cartró, xucleu sang i escopiu tinta. Ho escriuràs tot, i ves si no escriuràs exactament això que ara estic dient i et riuràs del meu genoll esguerrat que clama en el desert...