dijous, 30 d’abril del 2020

amb notícies del club


Bé, el coronavirus ens ha obligat a suspendre, entre moltes d’altres coses, els vuit clubs de lectura que ofereix la biblioteca Joan Triadú, prou que ho sabeu. Nosaltres, els De casa al club, encara ens hem escapat prou barat, que es diu, en el sentit que, gràcies a aquest blog, vam poder celebrar, mal que bé, la trobada de Claus i Lucas i podem continuar en contacte, ni que només sigui virtual. Mai com ara m’havia alegrat tant d’haver-lo mantingut obert tots aquests anys. En resum, que ens està fent un bon servei, en aquesta situació tan estranya i incerta que ens ha tocat. Malgrat tot, nosaltres anem fent, sí.
Ens faltaven tres llibres per completar la programació d’aquesta temporada: Les partícules elementals, de l’Houellebecq, Anys llum, de James Salter i l’Allegro ma non troppo, de Carlo M. Cipolla. Un altre cop seran. Passa pas res. Amb això vull dir que dono la temporada per finiquitada. És impossible continuar amb el club tal i com el coneixem, amb la biblioteca tancada i barrada. A banda, ningú no sap encara com anirà tot això de l’estat d’alarma, com serà la desescalada, el desconfinament, la nova normalitat i la resta d’expressions de moda que no voldria ficar-me a la boca ni per mal de morir. Ja ens ho anirem trobant. En tot cas, i si tot va bé, a partir del juliol us repartiria el proper llibre, el primer de la 14a temporada. Us mantindré puntualment informats. Mentrestant, aquesta casa continuarà oberta i actualitzada a diari, com sempre.
En un altre ordre de coses, fa uns dies estava fent provatures, per pura curiositat, amb una aplicació que es diu Tellfy i que estan utilitzant algunes biblioteques per organitzar clubs de lectura virtuals. Total, que vaig triar un llibre (l’Odissea, perquè és el que llegeixo ara) i vaig començar a rumiar com ho muntaria, si fos el cas. Que si això que si allò, que tomba que gira. Però com que les meves provatures eren públiques, em vaig trobar, de sobte, que dues persones s’havien afegit a la comunitat Tellfy que acabava de crear. Ara pla, amb això no hi comptava. I així és com la broma ha acabat en una lectura compartida de l’Odissea.
Si us fes gràcia participar-hi (o fer-hi el tafaner) us caldria:

· Descarregar-vos l’aplicació Tellfy al mòbil o a una tauleta digital a través de la botiga d’aplicacions del vostre dispositiu (és gratuïta).
· Crear un compte personal.
· Buscar la comunitat De casa al club i adherir-vos-hi.

Està obert a tothom, sense inscripció prèvia ni límit de participants.
Un cop dins, hi trobareu tres espais: 

· General: Quatre cosetes sobre el funcionament del club.
· Notes sobre l’Odissea: Informació sobre l'obra.
· L’Odissea, parlem-ne!: L'espai de participació, on es comenta la jugada, vaja.


I això és tot. Sempre he set de les que s’agafen les bromes molt en sèrio. Canvio i tallo.

14 comentaris:

  1. Hola a tothom!

    I gràcies de fer-ho saber, crec que com van les coses és bo que s´obrin noves vies per parlar de llibres.
    de Salter
    Dels que quedaven per llegir al club Light Years (Anys Llum) em va agradar molt.
    Una noel.lassa.

    Imma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hem començat, amb l'Odissea. Hi ha 12 persones a la comunitat (tafaners, majoritàriament, suposo), però només 4 hem manifestat la intenció de llegir-la a poc a poquet. Aquesta setmana, el primer cant i prou. Com quasi sempre, Nosaltres pocs, feliços pocs!

      Elimina
    2. Ja hi he posat fato. La invocació en versió galega, que m’ha fet molta gràcia:

      Cóntame Musa daquel home de multiforme enxeño que despois de asolar o sacro baluarte de Troia, vagou longuísimo tempo, coñecendo cidades e ánimos de innumeros pobos, e padeceu no seu ánimo sufrimentos sen límite na súa navegación polo Ponto para salvar a vida propia e dos seus compañeiros no seu retorno á patria. Mais a eles nin así puido salvalos como era o seu desexo, e todos pereceron pola súa loucura. Insensatos que devoraron as sacras vacas do Sol fillo de Hiperión, que non permitiu ollar na luz do regreso. Destas cousas fálanos agora, iniciando onde degores, ¡oh Deusa filla de Zeus!
      .
      Odisea, I, 1-7
      Traducció al gallec de Gonzalo Rudiño     

      Elimina
    3. I ahir, tres versions en català (de la invocació, també):


      a) Alberich:
      Conta'm, Musa, les accions d'aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d'haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per la seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d'Hèlios, el fill d’Hiperion.t Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla'ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus.

      b) Riba:
      Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
      errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre:
      de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;
      molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
      fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia:
      mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
      car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
      els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura,
      van menjar-se ; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
      Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.

      c) Mira:
      Parla'm, oh Musa, d'aquell de mil cares, que féu mil viatges
      quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.
      Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,
      però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes,
      sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida.
      Ell s'hi esforçà, i tanmateix li va ser impossible salvar-los:
      tots es van perdre per massa insensats, ells mateixos, els bojos,
      perquè es menjaren les vaques del Sol, el Fill de l'Altura,
      que pel seu crim els privà de tornar algun dia a la pàtria.
      Filla de Zeus, deessa, comença d'on vulgues, i parla' ns.     

      Elimina
    4. És ben bé que tot distreu.

      Elimina
  2. A mi, d’entrada, m’ha cridat l’atenció que l’home del que parlarà l’Odissea ( no ens diuen el nom, per cert) sigui ‘astut’ (Alberich), ‘de gran ardit’ (Riba) o ‘de les mil cares’ (Mira). Els dos primers són semblants, però el tercer marxa bastant...Vaig a rumiar-hi intensament...   

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la traducció al gallec encara embolica més la troca: ‘home de multiforme enxeño’. O sigui, barreja l’astúcia amb ‘les mil cares’ que proposa Mira.

      Elimina
    2. Total, representa que fa una setmana que llegim l’Odissea, i no he passat del primer vers. Això promet.

      Elimina
  3. Està bé les diferents versions d´aquesta invocació.
    És u bon exercici de llengua i literatura.

    El que ara m´uneix amb L´Odissea és la lectura Amb Nausica d´en Víctor Sunyol.

    Imma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi surt la Gertie MacDowell, al llibre d’en Sunyol?

      Elimina
  4. Jo diria que a ·Amb Nausica" no, i mira que n´hi surt de gent. Hi ha una llista al final del llibre.

    Va fent l´Ulisses?

    Imma

    Imma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marxa a tota vela, tot i que encara no m’he mogut del primer vers!
      Per què li diem Ulisses si es diu Odisseu? Pa mi que la culpa és de Virgili.

      Elimina
    2. I ara ja estic en el pri­mer exemple, en la tradició de la literatura occidental, que conservem d’un home que diu a una dona que «calli» perquè la seva veu no s’ha de sentir en públic. Telèmac fa callar sa mare (Penèlope) al cant I. I ara vaig a veure què en diu la Mary Beard, de tot això. Baixa’t l’aplicació, Imma. Em sembla que hi xalaries fort.

      Elimina
  5. El poeta osonenc Jauume Coll Mariné ha guanyat el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia i l´obra té a veure amb L´Ilíada.

    Imma

    ResponElimina