homenatge al dinosaure

JORDI PUNTÍ
Homenatge al dinosaure
elPeriódico
12|2|2021

 

El relat brevíssim de Monterroso ho aguanta tot, però estaria bé que com a mínim servís d’anunci per atraure els lectors als seus esplèndids llibres

Fa uns dies, Antoni Puigverd va publicar a 'La Vanguardia' una anàlisi de la campanya electoral, i tancava així l’article: “Quan Esquerra es desperta, el dinosaure convergent encara és allà”. A la frase hi ressonava un dels contes breus més famós i més intrigant, 'El dinosaurio', d’Augusto Monterroso, i que ara em permeto citar sencer: “Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”. Casualment aquell mateix dia algú havia compartit a les xarxes socials un text de Lluís Rabell sobre els populismes actuals, amb aquest títol: “Quan es va despertar, Trump encara era allà”. Fou la gota que va fer vessar el got de la meva curiositat, per no dir paciència. Vaig buscar a Google les frases “Cuando despertó” + “todavía estaba allí” i, oh màgia, hi van sortir un fotimer de referències. Entre les més recents, esclar, “quan es va despertar, el coronavirus encara era allà”, però també variants com ara “Mariano [Rajoy] encara era allà”, “el canvi climàtic encara era allà”, “l’atur encara era allà” i fins i tot un llibre titulat 'Cuando desperto, el elefante todavía estaba allí' —un recull d’assajos dedicats a la imatge del rei emèrit Joan Carles en la cultura visual (no és broma).

S’ha de reconèixer que l’efecte mnemotècnic de la frase és seductor —jo mateix l’he feta servir algun cop—i a més a més ho aguanta tot. Al llarg dels últims anys, en tertúlies i articles, el dinosaure ha sigut el franquisme i el procés, la bandera espanyola i l’estelada, les obres de l’AVE i la corrupció. El conte de Monterroso ha fet tanta fortuna que no és difícil suposar que molta gent ja el cita sense saber que és d’ell. Estaria bé, doncs, que com a mínim servís d’anunci per atreure lectors als seus llibres esplèndids, començant pels contes d’'Obras completas (y otros cuentos)' o 'Movimiento perpetuo', i per aquell dietari de títol tan curiós, 'La letra e'. D’alguna manera, però, aquest èxit és un gir del destí que s’adiu amb la seva obra breu, particular i mig secreta: que una sola frase el representi per tot el que ha escrit. Com diu ell mateix en un altre conte curtíssim, 'Fecundidad': “Hoy me siento bien, un Balzac; estoy terminando esta línea”.