«Calculo, tot i que només ho faig a ull, que només un cinc per cent del conjunt de la població, més o menys, llegeix habitualment per iniciativa pròpia. Aquest cinc per cent es podria considerar el nucli dur de la població lectora. Avui dia es parla molt del desinterès pels llibres i la lletra impresa, i crec que fins a cert punt aquest fenomen es dóna, però també m'imagino que si, per exemple, des del poder es prohibís que aquest cinc per cent de ciutadans llegissin llibres, segurament ho continuarien fent d'una manera o altra. No dic que arribessin a amagar-se al bosc fugint de l'opressió i tots s'aprenguessin un llibre de memòria, com a Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, però sí que llegirien d'amagat.
Un cop adquireixes el costum de llegir —normalment quan ets jove—, deixar la lectura no es pas tan fàcil. Encara que tinguis YouTube o videojocs en 3D a mà, quan trobes un moment —o encara que no el trobis— agafes un llibre. I mentre al món hi hagi aquesta persona entre vint, a mi no em preocupa seriosament el futur dels llibres i les novel·les. [...] Tant li fa si és en paper o en una pantalla —o per transmissió oral, com a Fahrenheit 451— o en qualsevol altra forma o mitjà: mentre la gent a qui agraden els llibres continuï llegint, no ens hem de preocupar...»
Haruki Murakami. De què parlo quan parlo d'escriure. Traducció de Jordi Mas. Empúries, 2017. P. 75.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada