dos fils temporals

SERGI
Els grans optimistes
Llibres, i punt!
24|1|2022

Els anys 80 i 90 del segle passat van venir marcats per una epidèmia molt més virulenta que la que patim actualment: la de la sida. Infectar-se amb el VIH era pràcticament una condemna a mort. Sense tractament, sense conèixer-lo gaire i sense pràcticament cap eina per contenir-lo, va causar autèntics estralls entre les persones sexualment actives, molt especialment entre la comunitat gai. Ens situem al Boystown de Chicago, l'any 1985. En Yale i la resta d'amics queden per retre homenatge a en Nico, l'últim de la colla que ha sucumbit a la malaltia. Estan atemorits, veuen caure amistats i coneguts com peces de domino. Però això no els impedeix viure i tirar endavant. En Yale és galerista i treballa per tancar l'adquisició d'una col·lecció d'obres inèdites per a la Brigg Gallery, mentre intenta fer funcionar la seva relació amb en Charlie. La propietària de les obres és la Nora, bestia d'en Nico i la seva germana Fiona. La Fiona és qui protagonitza, 30 anys després, el segon fil temporal d'aquesta història. Al 2015 viatja fins a París per recuperar la seva filla, després que la jove Claire hagi estat en una secta i li hagi perdut la pista. Un cop allà, però, recuperarà moltes altres coses també.

Els dos fils temporals de 'Els grans optimistes' es desenvolupen a capítols alterns i amb 30 anys de diferència; 30 anys en els que tot ha canviat molt per la Fiona. Però no són inconnexos, comparteixen personatges i moltíssims vincles emocionals que se'ns aniran explicant des de diferents perspectives, i en el moment que toca. Es tracta d'una novel·la molt completa que s'emmarca en l'epidèmia de sida que va patir la comunitat gai de Chicago als anys 80. Explica molt bé la incertesa, el desconeixement de la malaltia i els seues estralls fent servir personatges de ficció, però esdeveniments, localitzacions i moviments socials reals de l'època. Però és més que això. A banda de l'esforç de recreació, els principals personatges tenen les seves vides, feina per fer, neguits personals i uns arguments associats que enriqueixen el conjunt i que els converteix en inoblidables. En Yale i la Fiona no són herois, són persones, pateixen, i s'aferren als moments alegres que la vida els ofereix. És molt difícil no voler abraçar-los i fer-los costat. Altres personatges, és clar, mostraran la pitjor cara de l'ésser humà: l'egocentrisme, la gelosia o l'avarícia, entre d'altres. Si bé el tema central és la sida, també s'incideix altres aspectes com l'homofòbia, les dificultats de les dones en el món laboral o el fervor religiós i les sectes. I una avantatge dels dos fils temporals, amb escenaris realistes, és que els personatges ens conviden a viure en directe alguns esdeveniments històrics com les manifestacions per la sanitat pública, l'auge dels moviments socials i de la premsa reivindicativa, l'explosió del Challenger o l'atemptat a la sala Bataclan de París.

En conjunt, les 620 pàgines que formen aquest llibre, i els seus dos fils temporals, acaben sent un únic relat per reivindicar i homenatjar aquells homes que van patir la pitjor versió de la malaltia i que van ser estigmatitzats. Molt ben lligades les dues parts, manté els dubtes que se'ns plantegen fins ben avançat el llibre. En algun cas li cal tirar pilotes fora en el 2015 per no revelar massa ràpid algun fet del 1985. Està escrit de manera molt planera i absorbent, fàcil de llegir. Però com no pot ser de cap altra manera, posat el tema que tracta, ens encongeix el cor sovint i ens fa patir per uns personatges que ens fem nostres amb facilitat. També indigna en alguns punts, i fins i tot incomoda. Però sobretot atrapa, t'enganxa a una trama complexa i valenta i es llegeix amb molta agilitat. Potser en algun moment sembla que s'allarga una mica innecessàriament, però manté força bé el pols literari. N'he gaudit, m'ha semblat un llibre molt complet a molts nivells, amb una bona història, uns bons personatges, un bon treball de documentació per recrear una època i uns escenaris i una escriptura agradable que sap transmetre les emocions i fer estremir sense caure en el dramatisme ni buscar la llàgrima fàcil. En aquest cas, i en record de les persones que el llibre intenta retratar, la llàgrima està més que justificada.