mal de fondària

 

«Tot just trec el cap després de passar-me uns quants dies en un estat d'embriagament...amb un llibre. M'ha encantat, el llibre. M'ha encantat cada segon. M'ha transportat al seu món. M'ha fet pensar en tota mena de coses de la meva pròpia vida. M'he angoixat pel destí dels seus personatges. M'he sentit viva i absorbida, i rotundament brillant, bullint d'idees, desbordant de records d'altres llibres que m'han encantat. He redactat una dotzena de cartes imaginàries a l'autor, cartes que no escriuré mai, i encara menys, enviaré. Li he escrit cartes d'elogi. Li he escrit cartes detallant informació personal del tot inapropiada sobre les meves vivències amb el tema que tracta l'autor. Fins li vaig escriure una carta recriminatòria quan un dels personatges es va morir i em vaig quedar garratibada de pena. Però sobretot li he escrit cartes per donar-li les gràcies: l'embriagament que experimento quan llegeixo un llibre meravellós és un dels principals motius pels quals llegeixo, però no passa sempre, ni tan sols de tant en tant, i quan passa, m'agafa una eufòria desaforada.

[...] Existeix una cosa que es diu mal de fondària o embriaguesa de les profunditats, fa referència al que li passa a un submarinista quan s'està massa temps al fons del mar i ja no sap cap on és amunt ni avall. Quan surt a la superfície, corre el risc de patir el mal del submarinista, que fa que el cos no sigui capaç d'adaptar-se als nivells d'oxigen de l'atmosfera. És el que em passa a mi quan surto d'un llibre. El llibre del qual acabo de sortir —el que he esmentat al començament d'aquest article— es titula The Amazing Adventures of Kavalier and Clay, de Michael Chabon. Va de dos homes que creen personatges de còmic, però també va sobre com els artistes creen coses fabuloses i màgiques a partir dels fets de la vida quotidiana. En un moment del llibre hi ha una habitació plena d'arnes i, unes pàgines més endavant, hi ha una arna lluna gegant sobre un erable de Union Square Park; i tot això es reinventa al cap d'unes pàgines com una heroïna de còmic anomenada Arna Lluna. L'instant en què la imatge passa de ser ordinària a ser fantàstica va ser tan màgic que vaig haver de parar un moment de llegir. Estava enlluernada per com juga l'autor, per la seva habilitat a l'hora de fer una cosa tan difícil amb tanta aparent facilitat. La novel·la de Chabon transcorre a Nova York als anys quaranta i, malgrat que el vaig acabar fa més d'una setmana, encara hi soc. Fumo Camels i Salvador Dalí és en una festa a la sala del costat. Hauré de començar a respirar l'aire de la Nova York actual altre cop, però, d'altra banda, potser no caldrà. Trobaré un altre llibre i hi desapareixeré. desitgeu-me sort.»

Nora Ephron. «Embriagar-se». Tinc un coll que fa pena i altres reflexions sobre el fet de ser dona. Traducció de Carlota Gurt. L'altra, 2023. P. 131-136.