els llibres que no has escollit

«De vegades, el mateix llibre que estàs llegint et porta al següent de manera involuntària, a través d'una citació, una menció o una afinitat reconeguda per l'autor. Aquest vincle entre dues obres fa que davant teu aparegui un nou territori per explorar, un corrent estètic o un subgènere literari que potser només existeixen dins el teu cap, on, si decideixes endinsar-t'hi, has d'estar disposat a perdre't.

D'altra banda el conjunt de llibres que no has escollit també et descriuen, a tu i a la societat que t'envolta. Les obres que no llegiràs són un termòmetre infal·lible per mesurar la teva relació amb la cultura on estàs immers. Si bé és cert que, per pur prejudici, descartem llibres que podrien agradar-nos (pot ser que toquin un tema o facin servir uns recursos estilístics que, a priori, no ens interpel·len), també ho és que hi ha un gruix important de lectures que ens podrien encantar i que, senzillament, no sabem que existeixen. En això les casualitats hi tenen molt a dir, evidentment, però també el paisatge cultural on vivim, que està determinat per factors tan dispersos com l'educació, les modes, el bagatge familiar, els premis o la idiosincràsia del nostre llibreter de confiança.

Hi ha una quantitat ingent d'obres publicades (d'ara o de fa cent cinquanta anys) que resulten invisibles per al lector que passeja habitualment per les llibreries convencionals. Són llibres que els corrents majoritaris i les exigències del mercat han anat arraconant, algunes vegades perquè no tenien prou valor per perdurar, d'altres perquè no s'han fet les reivindicacions necessàries que fan que els lectors els considerin rellevants. En el cas d'obres pretèrites, que són les que analitzo en aquest assaig, hi ha dos factors principals que garanteixen que una obra perduri: en primer lloc, que entri a l'acadèmia, on s'estudiarà i es reivindicarà dins un cercle tancat format per entesos i interessats en la matèria; i en segon lloc, un factor molt més decisiu en el cas que ens ocupa, ja que estic apel·lant al lector comú (o sigui, algú que s'acosta a un llibre sense mètode ni programa, sinó regit per les seves apetències), que alguna editorial decideixi tornar-los a les llibreries.

Soc de l'opinió que totes aquelles novel·les, assajos i poemaris de què ningú no ens ha parlat, ni hem vist mai a la taula de cap llibreria, descriuen amb una precisió feridora de quin peu coixeja una literatura. Tot allò que durant dècades no es va considerar prou valuós (o prou rendible) per ser reeditat, tot allò que es va deixar morir d'una manera entre superba i utilitària, però essencialment negligent, va soterrar una part importantíssima de la literatura catalana dels dos primers terços del segle XX. Aquesta situació, que a poc a poc s'ha anat revertint (bona part dels llibres que comento s'han tornat a publicar al llarg de l'última dècada), va provocar que durant molt temps, si es volia llegir literatura catalana més enllà del cànon hegemònic, calgués una certa vocació d'arqueòleg...»

Ramon Mas. Inventari d'afinitats. Tres derives per la literatura catalana del segle XX. Periscopi : Escola Bloom, 2023. P. 11-13.