«Sobre Joyce. No el llegeixis si no estàs disposada a patir de debò. No és broma. És terriblement difícil i obscur i cal tenir una memòria realment vívida de l'Odissea i de la literatura anglesa per desxifrar-lo. Són rodes dins de rodes dins de rodes. És evident que Joyce no tenia el més mínim desig que el poguéssim llegir per interès en la grolleria, tot i que confesso que em provoca moltes riallades. Però això és perquè (tot i que no aprovo el que ha fet) trobo que la Marion Bloom i en Bloom de vegades es veuen d'una manera portentosa. La Marion és la dona completa completa. No es pot negar. Però s'ha de recordar també que és Penèlope, i també és la nit i el dia, i també és una imatge de la terra fecunda, plena de llavors, que gira i gira. Etcètera, etcètera.»
Katherine Mansfield. Diaris. Traducció de Marta Pera Cucurell. L'Avenç, 2018. P. 197.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada