skip to main |
skip to sidebar
JUAN TALLÓN
Les millors faixes del 2024
Abril. Suplement literari
4|1|2025
«Té sang i baves joyceanes», «he rigut fins al vòmit» i «torna la veu napoleònica, que no escriu, boxeja» són algunes de les perles
Un llibre bestial, amb ullals afilats però que no només esquinça: també és esquinçador. És honest i profund, però mai abandona la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d'observació i un talent particular per a la tendresa. Boniques i poètiques narracions amb múltiples capes, plenes de detalls sensorials. L'he devorat i les seves històries em persegueixen. Creadora de personatges, situacions i paisatges mai abans vistos, però pròxims i familiars, i amb una subtilesa narrativa en la qual tot flueix per provocar sorpresa. L'anhedònia i l'escapisme es troben aquí amb el millor de La broma infinita, de David Foster Wallace, i les novel·les de Don DeLillo, entrecreuant-se amb els ecos de 2666, de Roberto Bolaño, Otessa Moshfegh, Mariana Enríquez i Michel Houellebecq. Un tsunami literari. Un cant a les forces salvatge, i alhora destructores, de la joventut i la literatura. Un thriller desafiador.
Possiblement l'autora nordamericana més interessant de la seva època. Una novel·la addictiva sobre la nostra perversa obsessió pels true crimes. Recorda el millor Hitchcock. Irresistible, impossible de deixar anar. Embolcallant i plena de girs. Addictiva i inquietant. Té sang i baves joyceanes. He rigut fins al vòmit. Una novel·la sobre el misteri de l'amor i sobre l'amor per la ficció, escrita amb un estil fluid i natural, amb enumeracions que recorden Perec i una descripció precisa de les amargors d'una parella d'avui. Una novel·la que sembla escrita amb bales. Trets poètics i afilats. La nova gran novel·la d'un dels autors més importants del nostre temps. Una novel·la total sobre la Guerra Civil espanyola en clau de realisme màgic. Tres pàgines després estic bocabadada i rendida. El rei indiscutible de la literatura tragicòmica. La seva solidesa és impossible d'oblidar. Escrit amb mestria, subtilesa i força. Torna la reina del suspens psicològic.
Els millors relats d'un dels més càustics spinters de la literatura nord-americana contemporània. Fa goig veure'l crear art transcendent a partir, literalment, del nores. Un artista que ja era enorme assolint cotes encara més altes. Té un toc de David Lynch. Semblava que ja no fos possible, però entre aquestes pàgines hi ha l'oda a l'amistat definitiva. Una majestuosa epopeia caribenya. Una peça lírica, bonica i concisa sobre la fugacitat del temps i la meravella de l'existència. S'instal·la en aquest estrany equilibri que precedeix la rendició, i per això aquesta novel·la és improbable, dolorosa, hipnòtica. Vint-i-dos milions de lectors l'estan esperant. Torna la veu napoleònica, que no escriu, boxeja. Una novel·la emocionant i precisa que busca una genealogia dels marges i acaba descobrint un llenguatge i un univers protector. Una delícia que taca. Una obra poderosa, meditativa, impressionant, que alterna dolçor, turment, pacificació i ira.
Aquesta història no es desenvolupa, sinó que s'expandeix. Una narració enlluernadora sobre les limitacions del temps i les esquinçadores realitats del dol. Qualsevol intent de deixar el llibre resulta inútil, no se'n pot sortir. Traça la travessia de la condició humana, els esforços, els fracassos, la resiliència del cor humà. Pertany a una estirp de llibres que no es llegeixen, es beuen. A mig camí entre el Philip Marlowe de Chandler, el Zuckerman de Philip Roth i el Carvalho de Vázquez Montalbán. Que intel·ligent i que divertit.
Una profunda meditació sobre la soledat intraduïble amb què habitem el temps i les tènues però indelebles traces que deixem al món. Esperit d'exigència literària i honestedat creadora. Un fenomen internacional publicat a 40 països. L'encreuament perfecte entre Joan Didion, Rachel Cusk, Lydia Davis i Ottessa Moshfegh. L'enèsima jugada mestra d'un autor que mai deixa de sorprendre. Una obra mestra absoluta, una veritable joia, una narració de perfecció sorprenent, suprema elegància, suprema precisió, suprem ús del suggeriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada