un acte de prevenció

 

ADANIA SHIBLI entrevistada per Berta Ares Yáñez
Jot Down
Maig 2025

Aquí, l'entrevista completa 

En la conversa en la qual vas participar al CCCB et vaig sentir dir que un dia vas decidir destruir la teva biblioteca. Explica’m aquesta decisió que per a mi és tan difícil de comprendre.

Quan et persegueix la destrucció… i tens un vincle d’amor amb els llibres, i t’agrada tenir llibres, però també tems que la teva biblioteca es destrueixi… Hi ha un pensador que estimo immensament i que em va influir molt, és el lingüista i escriptor palestí Khalil Al-Sakakini (1878-1953). Vivia a Jerusalem i tenia una biblioteca impressionant. Va ser una de les últimes persones en va abandonar el seu barri el 1948, després de ser bombardejat per les milícies, i va haver de fugir deixant enrere la seva biblioteca. Va ser una de les experiències més doloroses per a ell. Va escriure un text en el qual dedica unes paraules als seus llibres i al que va representar la seva pèrdua. Aquelles paraules de record als seus llibres i a la seva pèrdua m’han influït molt; em van fer pensar què faria jo amb els meus llibres, amb la meva biblioteca, si algun dia estigués en aquella dolorosíssima posició.

Ell va morir cinc anys després de veure’s obligat a abandonar Palestina. Sempre va enyorar la seva biblioteca. Al Caire va continuar escrivint els seus diaris, en una de les pàgines es pot llegir «hauríem d’intentar el silenci, hauríem d’intentar-lo, hauríem d’intentar-lo». El pensador i lingüista de l’àrab, llavors un dels més importants i influents de tota la regió, poc abans de morir, insisteix fins a tres vegades que hauríem d’intentar el silenci. Llegir-ho per a mi va ser com una sacsejada. Em va fer pensar que destruir la meva biblioteca era una manera de repetir el seu silenci, de tornar al seu silenci i de retre-li homenatge a ell i a la seva biblioteca robada. Perquè la seva biblioteca va ser robada per experts de la més tard anomenada Biblioteca Nacional d’Israel. Els seus llibres, com moltíssims d’altres, van ser robats de biblioteques privades i posats en aquesta institució.

Per a Sakakini els seus llibres eren una guia ètica. Per saber sobre la generositat, per exemple, buscava a la poesia per aprendre’n d’ella. Però aquells llibres ara robats que guiaven al pensador en la seva ètica de la generositat estan a la Biblioteca Nacional d’Israel. Em pregunto si algú allà es dirigeix a aquells llibres amb el mateix afecte i recerca ètica. Em pregunto com estan ara aquells llibres, com es comprenen.

El meu llibre Un detall menor és una reflexió sobre el llenguatge, sobre com ens narrem les coses i, malgrat això, un periodista a Alemanya hi va detectar un enfocament i una propaganda antisemita…La meva reflexió està arrelada en aquestes experiències de Sakakini de cerca de guia ètica en la literatura i en la narració. Si el periodista a Alemanya va comprendre antisemitisme, em pregunto què veuen els orientalistes israelians en els llibres robats del pensador i lingüista. Fora d’excepcions, molts d’ells treballen per a l’exèrcit i utilitzen el contingut en un sentit contrari al que Sakakini buscava en el llenguatge. Destruir la meva biblioteca ha estat per a mi un acte de prevenció.