llegir per esquivar la demència digital

ELVIRA PRADO-FABREGAT
Llegir per esquivar la demència digital
Ara
26|10|2025

Quan els tecnòfils se senten qüestionats, acostumen a brandar l'exemple de l'actitud recelosa de Sòcrates davant d'una nova tecnologia que canviaria el destí de la humanitat: l'escriptura. Sòcrates pensava que la transmissió de coneixement havia de ser oral, que la codificació dels nostres pensaments en un escrit ens afebliria la memòria i les capacitats intel·lectuals. En canvi, el seu deixeble, Plató, va valer-se d'aquesta tecnologia per llegar-nos els seus pensaments, i també els del seu mestre. Doncs bé, ara ens trobem exactament a l'anvers d'aquell moment de transició tecnològica.

El vídeo i l'àudio digitals han facilitat una tornada a la comunicació oral com a principal mitjà de transmissió d'informació. Els humans ja no necessitem l'escriptura i la lectura per mantenir converses entre nosaltres a través del temps i l'espai. Tot ens porta a pensar que ja no ens cal la paraula escrita per continuar l'evolució cognitiva, cultural, de la nostra espècie. Aquest canvi de paradigma s'ha fet encara més palès amb la coincidència d'esdeveniments contraposats que s'ha produït darrerament: en un extrem tenim les crítiques al culte al llibre, la situació dels estudis literaris i la manca de visibilitat de la literatura als mitjans, mentre que a l'altre extrem tenim la proliferació dels clubs de lectura, l'èxit dels cursos d'escriptura i l'auge de les reading parties (festes per llegir individualment, sense interrupcions tecnològiques).

El fenomen de les silent reading parties és el símptoma d'un mal endèmic: la dificultat per concentrar-se. La tendència a la dispersió que caracteritza la societat contemporània s'ha accelerat considerablement els últims anys. Al capdavall, que la gent esculli envoltar-se d'estranys per poder-se consagrar a la lectura només demostra que hi ha una necessitat social de recuperar espais i estats de concentració. d'altra banda, aquestes festes no deixen de ser una folklorització d'una activitat que sembla destinada a l'arraconament. si cal reunir-se per llegir és perquè la lectura en paper s'està convertint en una tasca difícil de portar a terme. Sempre hi ha algú, però, que sap treure rèdit de les respostes socials a les inèrcies del progrés: per accedir a les festes lectores més populars de Nova York cal pagar entrada i tenen tanta demanda que sempre hi ha llista d'espera. Dit això, benvingudes siguin aquestes festes, fins i tot si l'objectiu és anar-hi a lligar (llegir també pot ser sexi, i una festa lectora, més efectiva que Tinder).

La transició tecnològica audiovisual s'està produint a una velocitat vertiginosa en comparació amb l'adopció de l'escriptura i comporta canvis estructurals dràstics. Comença a quedar lluny l'època en què la literatura i les publicacions periòdiques havien estat un pal de paller, un reflex de la vitalitat imaginativa i reflexiva de la societat. Ara per ara, els estudis literaris i la lectura sobre paper estan en crisi, aquí i arreu: als estudiants universitaris els costa llegir, els graus en què s'estudia la literatura són cada cop més minoritaris o, en el pitjor dels escenaris, desapareixen de les universitats. El món de la ficció, però, no para de créixer. Mai hi havia hagut tanta producció audiovisual de sèries, mai la gent havia destinat tant de temps a la ficció, mai les grans empreses havien destinat tants esforços a bastir relats convincents. És ben irònic: els relats han estructurat, estructuren i estructuraran les nostres societats, però cada cop tindrem menys persones que tinguin prou eines per poder-los analitzar en profunditat, per per fer arqueologia de les idees que contenen, per assenyalar-ne els orígens, les derives i els paranys.

Partint del predomini innegable de l'audiovisual sobre el paper i la tinta digital, Pep Valsalobre va escriure un article aquest estiu en què es preguntava si ens espera un horitzó àgraf. Per què hem de llegir llibres si podem mirar una sèrie amb guions que també poden ser brillants? Per què hauríem d'endinsar-nos en un assaig dens, si podem veure un videoassaig dinàmic o escoltar un pòdcast o un audiodocumental mentre feinegem per casa o fem esport? En primer lloc, hi ha les raons per les quals la gent busca refugi en una festa lectora silenciosa. Estem saturats, sobrepassats, tant cognitivament com sensorialment: som al llindar de la demència digital. Segons els paleobiòlegs, no estem preparats per a la societat tecnològica del segle XXI, atès que, si fa no fa, tenim les mateixes característiques biològiques que quan vivíem en coves. Per més que ens hi encaparrem, el nostre organisme no pot assimilar l'allau d'informació discursiva i sensorial a què estem sotmesos. Perquè mentre que la ficció en paper es pot comptar en kilobits i depèn de la imaginació per (re)crear l'univers físic, l'audiovisual s'ha de comptar en gigabits i implica una sobrecàrrega d'estímuls digitals, que no digerim tan bé com els analògics. La nostra dieta cultural, doncs, també ha d'incloure una bona porció analògica: no pot ser exclusivament digital.

Però encara hi ha un altre motiu de pes. La paraula escrita és una àncora, una fita enmig del vagareig mental: verba volant, scripta manent. Necessitem fer un mapatge físic dels pensaments. Ineludiblement, les nostres creacions complexes han d'anar precedides d'un mapa, d'una endreça en un guió escrit. L'escriptura i la lectura han perdut protagonisme, sí, però s'acabaran adaptant a les noves dinàmiques socials (com la ràdio, que ja no viu només del directe) i recuperaran part del terreny perdut (com ho estan fent el tramvia o el tren). Ho faran perquè necessitem el ritme lent, fet a la mesura humana, de la lectura i l'escriptura per aprendre a pensar de forma adequada, per construir-nos intel·lectualment i per conservar la salut. D'acord: potser no cal que tothom llegeixi habitualment de gran, però la paraula escrita és clau en un procés de formació. Per créixer, per continuar creixent, cal la pausa i la concentració que requereix la lectura. L'escriptura, que ens perdoni Sòcrates, sempre ha estat una eina revolucionària.