contra la lectura

XAVI AYÉN
Contra la lectura
La Vanguardia
1|2|2026

Vernon Lee (1856-1935) va ser una escriptora britànica coneguda pels seus relats gòtics de fantasmes. Javier Marías sempre deia meravelles d'aquesta amiga de Henry James, que va dir d'ella que "el vigor i envergadura del seu intel·lecte són del més infreqüent, i la seva conversa, absolutament superior". L'editorial Elba ens ho demostra publicant-li ara El jardín de la vida, un llibret aparentment menor que ens interpel·la com si s'hagués escrit avui.

Viatgera (encara que no va poder sortir de casa sense la companyia d'una donzella fins que va fer els 23 anys), l'autora va viure llargs anys a Florència i afirmava que "a tots ens millora la transfusió d'un element estranger, que corregeix les nostres deficiències i faltes i madura les nostres qualitats intrínseques".

En un primer moment, ens pot sorprendre que algú tan culte critiqui aquells que van al teatre, llegeixen llibres i escolten música...però val la pena conèixer els seus arguments.

A part de queixar-se de les aglomeracions de les sales teatrals, opina que les representacions sempre queden per sota del que ella s'havia imaginat en llegir les obres (Shakespeare, Molière, Cervantes...) tot i que entén que "als nens i les naturaleses pràctiques" els cal l'ajuda externa d'una representació concreta "per obtenir-ne plaer imaginatiu i emocional".

La lectura la considera una mica sobrevalorada, ja que veu evident que hi ha grans exemples de saviesa en persones que no s'hi han aproximat. Recrimina als esclaus de les novetats, a aquells que llegeixen àvidament tot allò que apareix, que acabin perdent la capacitat de delectança, convertint en rutina allò que hauria de ser extraordinari. Afirma que, una vegada llegits molts llibres, sobren les raons per no estar al dia i entregar-se a la relectura. I conclou, precisament: "Llegir llibres sobretot és útil per desitjar llegir més llibres", no per ser millor persona ni totes aquestes foteses que ens expliquen.

Arguments semblants els aplica a escoltar música. Sembla que sempre calgui omplir tot el temps i tot l'espai, es queixa, i reivindica el silenci per justament poder apreciar després aquelles músiques que, en el fons, han nascut de l'entregat treball d'un compositor assegut el més silenciosament possible davant una taula. No serveix de res, creu, anar a concerts, festivals i òperes "tret que estiguem de l'humor adequat". Oberts, com davant dels llibres, a la possibilitat que allò entri pels nostres sentits.