Javier Marías. Si yo amaneciera otra vez: William Faulkner un entusiasmo; Manuel Rodriguez Rivero. Un viaje. Alfaguara, 1997.
El 1997, coincidint amb el centenari del naixement de Faulkner es va editar aquest llibre de format especial 27 X19 cm. fruit de la devoció que professa Javier Marias cap al escriptor nord-americà.
L’endemà de la presentació se’n va fer ressò Rosa Mora a el País. Noticia de la que he extret un parell de paràgrafs:
Oficiaron junto a Marías el editor y especialista Manuel Rodríguez Rivero y el poeta y memorialista Antonio Martínez Sarrión. Rodríguez Rivero contó la historia "tan sencilla" de Si yo amaneciera otra vez. Un entusiasmo (Alfaguara). Hace 17 o 18 años, Marías tradujo unos poemas de Faulkner, se publicaron en una revista y pasaron sin pena ni gloria. Faltaban casi 12 meses para el centenario del escritor norteamericano, cuando a Marías se le ocurrió costear una edición de 200 ejemplares para rendir homenaje al autor de novelas como El ruido y la furia, Santuario o ¡Absalón, Absalón! y para regalarlo a sus amigos. Alfaguara también estaba por la labor y llegaron a un acuerdo "Marías puso condiciones: ser editor del libro en el más amplio sentido de la palabra, desde el diseño al contenido. "Es falso", replicó, Marías: "No puse condiciones, ni peros, yo sólo sugerí que...".
La sangre no llegó al río y el resultado aquí está: es una belleza, en tapa dura, papel satinado de lujo, con un diseño que hará las delicias de los fetichistas del libro como objeto, y un precio que no asusta (2.100 pesetas). Y, para los lletraferits, lo mejor, su contenido: 12 poemas procedentes de A green bough, traducidos por Marías y en edición bilingüe (inglés - español), un prólogo y dos perfiles del escritor (William Faulkner a caballo y Faulkner habla), obra también de Marías, y un artículo de Rodríguez Rivero, Notas de viaje por Faulkner, Misisipí, que nos catapulta al mágico Yoknapatawpha.
Rosa Mora. El País. 22/09/1997
si, seria una heretgia imperdonable folrar-lo! :)
ResponEliminaJo el folraria sense pensar-m'ho dos cops!
ResponEliminaSempre, això sí, amb un d'aquells clàssics folres -tèrbolament transparents- de polietilè dotats d'unes bosses per a les solapes, que maldaven per protegir als llibres de text quan encara era possible heretar-los.
Per evitar-nos problemes amb el folre, també podem comprar l'edició de butxaca que va sortir no fa gaire a Debolsillo. I de propina, porta també el llibret sobre Nabokov que Marías va publicar l'any 1999: "Desde que te vi morir".
ResponEliminaun dos per un. millor.
ResponEliminaJo, quins títols, el tal Marías. Desde que te ví morir, Si yo amaneciera otra vez. Semblen boleros. No, boleros, no: tangos.
Deixa'l per mi, Mitch, que en això de folrar sóc la noia més ràpida (i delicada) de l'altra banda del Gurri. No és conya, en sé molt d'escobertar (així és com ho diu realment en Robert), mal m'està dir-ho.
..no estaria malament una competició d'escobertadors....per a auxiliars, clar!...jo perquè sóc un gos però com a escobertador no tinc preu, em considero gairebé inmillorable, malmestaeldirho...cantons perfectes, trossos de cel·lo de la mateixa mida, el teixell al seu lloc i només al seu lloc....jo sóc un decidit partidari d'escobertar, però no tot, hi ha llibres infantils peluts, troquelats, amb material d'acompanyament, etc, que val més no fer-ho perquè perden l'encant...però que no em treguin les tardes escobertant a la col·lecció local....
ResponEliminaAi sí, escobertant a la Col·lecció local; la ràdio sintonitza el consultori sentimental d'Elena Francis, i en acabar-se l'emissió, au, a passar el rosari...És conya, m'agrada molt folrar. Em dóna pau.
ResponEliminaSi yo amaneciera otra vez, volvería a anochecer, por si acaso.
ResponEliminaAnda, Veí, que m'acabes de recordar una peli de José Luis Cuerda: Amanece, que no es poco. Hòstia, sí!! Un dels personatges vol ser escriptor i plagia FAULKNER com una bèstia. Brutal. Un tip de riure.
ResponEliminaNo suporto folrar. Valgui com a contrapunt a tots els aficionats a aquest art, tan estès, afortunadament. És recomenable, la peli?
ResponElimina...però com veí, encara no has sucumbit a l'encant d'una bona folrada?
ResponEliminaLlàstima d'erra. Huashuashuas. Perdó.
ResponEliminaComedia absurda i surrealista. Delirant.
ResponEliminaVal la pena, ni que sigui per veure Luis Ciges.
Si fos per mi, no existiria el folre. Hi ha gent que diu que aquesta activitat la relaxa; , quina mena de persones més estranya! hi ha millor coses per relaxar-se que posar-se a folrar, folrades sense ‘r’ apart!
ResponElimina...veí, tu perquè ets un bibliotecari en potència, els que som de la plebe auxiliar hi trobem gust a les tasques mecàniques...tallar el plàstic és com dibuixar amb tisores i escobertar com ressar el rosari (ho veus com et llegeixo, MU), una mena de mantra meditatiu, t’has de relaxar i respirar acompasadament pel nas i la boca (o viceversa), segur que s’hi hi poses interés t’elevaras al biblionirvana :)..(come as you are).
ResponEliminala peli, bona, un fart de riure totalment recomenable encara que ho digui la MU :)
Doncs, a veure si serà veritat que llegeixes els meus comentaris, Mitch..Ara no sé què dir. Els posts, no, oi? Menys mal. Ben fet, nano!
ResponElimina...com pots dubtar d'una cosa així, no només els llegeixo sinó que els escoberto amb paper de plata....
ResponEliminaNo ho sé d'on ho treus, Robert, però jo pertanyo estic al sector dels més necessitats: auxiliar, en acte i de fet. Res de teòries aristotèliques: substància, sense restes d'aquesta potència en particular. I no m'agrada folrar. :-) Semblo un alcohòlic anònim.
ResponEliminaTenim un ambient de copa en el barri(i copes), que no us ho podeu imaginar. Ara fa poc he sentit:
"oye, quillo, ¿y si se lo preguntamos a un catalán?"
Per provar que no quedi, suposo... De moment, no entren, per això. El botellón el fan a fora. Encara que ja ens han deixat alguns residus orgànics a la porta (això sí, no sé si colchoneros o del sud).
M'ho temia, un altre soldat d'infanteria. Benvingut a les trinxeres, company!!
ResponEliminaAvui hi ha futbol a Les Corts? Copa del rei- operat-d'un-nòdul-benigne-al-pulmó?
atleti, atleti, atletico de Madrit!!!!!
ResponEliminaQuines coses teniu els bibliotecaris, tan bon punt parleu de l'interesant i misteriós art de folrar llibres com de futbol.
ResponEliminaEn Robert, ara descobert el seu punt fort, entre plat i plat li etzibaré uns quants llibres com si fos un tall de bistec.
Això ho diu, però segur que després es fa el ronsó, el Robert. Posaria tres peus a la galleda.
ResponEliminaSi gosa fer-se l'estret, no hi haurà postres! :P
ResponElimina