Als espectres, per la fidel companyia.
Les imatges són gentilesa de Lluís Bosch.
Avui, acte de contrició i fe d'errates. Si recordeu, fa uns dies us vaig parlar de la primera edició en català de Res de nou a l'oest. 1931, vaig dir. Mentida, esmeneu la plana mentre jo m'espolso les puces. La meva font era un article de Jordi Castellanos, Literatura catalana i compromís social en els anys trenta, publicat al núm. 69 de la revista Els Marges l'any 2002.
Doncs bé, si fem cas de la data que consta en la portada de la primera edició en català, 1929, Proa portava pressa. S'hi va afanyar, però dos anys abans. Queda dit.
Pel que fa al traductor, cap esmena, continua sent Joan Alavedra, pare de Macià ídem i ho deixaré aquí, que ara em podria embolicar mirant de fer algun comentari sobre restes mortals removent-se a les tombes i coses d'aquestes. Millet deixar-ho córrer. Sí, val més així.
"un llibre del 1929 que Joan Alavedra va traduir i que Edicions Proa s'afanya a publicar el 1931 amb un tiratge inicial de 30.000 exemplars."
Doncs bé, si fem cas de la data que consta en la portada de la primera edició en català, 1929, Proa portava pressa. S'hi va afanyar, però dos anys abans. Queda dit.
Pel que fa al traductor, cap esmena, continua sent Joan Alavedra, pare de Macià ídem i ho deixaré aquí, que ara em podria embolicar mirant de fer algun comentari sobre restes mortals removent-se a les tombes i coses d'aquestes. Millet deixar-ho córrer. Sí, val més així.
Rectificar no fa de savis ni ens torna savis, només és un acte honest. En aquest cas em cal dir que la gentilesa de les imatges no se m'ha d'atrubuir a mi, sinó a l'educat fantasma que em va dur la mà fins al llibre per tal de mostrar-me'l.
ResponEliminaDoncs al cèsar...Moltes gràcies, educadissím fantasma de l'habitació 701!! Hotel Neverland, of course.
ResponEliminaHaureu d’editar un llibre amb les claus (d’interpretació), que o m’han vengut un cafè adulterat o és que encara no m’he llevat i estic somniant. I vaja quin món oníric, quines coses de somniar!
ResponEliminaDorm, dorm, Veí. I somia, que és de franc!
ResponEliminazzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
ResponEliminaps ps ps, eh, Veí, abre los ojos, que ja fa estona que ha passat aquell de l'angelus. Au, a dinar de gust. Això de no existir, de ser un personatge de ficció, no m'ha fet perdre la gana, tu! niam-niam.
ResponEliminaEh? Eh?
ResponEliminaO venen els meus companys o em menjo una usuària. Jo l'escullo.
"Afortunadament l'estada a l'església-cementiri no dura més enllà de vint-i-quatre hores. Torna a ser vespre quan formem per informar-nos del nostre destí a la brigada a la qual ens incorporem. Com que les companyies d'infanteria només difereixen pel número no sembla que tingui giare importància saber que vas a la primera o a la quarta. Però a mi m'espera una sorpresa. Amb mitja dotzena més vaig a la companyia de metralledores del 2n batalló. No ser soldat ras d'una companyia ordinària deu tenir algun avantatge, però la paraula metralladora té un so inquietant. Inconvenients d'haver llegit "Res de nou a l'Oest" abans de venir". Miquel Siguan. La guerra als vint anys. Ed. La Campana, 2002. p. 41. In memoriam d'un jovencell que va llegir un exemplar com el de la fotografia.
ResponEliminaBé... anònim anònim. Jo sóc anònima i tremenda i m'esmero. És que els blogs no els entenc... Ai. Rejudes. Perdó. És que sóc tremenda. Recuerditus.
ResponEliminaAi, l'enyorada i estimada Tremenda Esmerats!!
ResponEliminaQuant de bo!! Recuerditus i abraçades.