Joan Perucho. Itineraris d’Orient. Edicions 62, els llibres de l’escorpí, poesia nº93, 1985.
Mercat d’Esmirna
Porpre i argent llueixen dins els coves
regalimats de molses
i d’aigües verdes somniades,
aturades als ulls, com els corns de la mar
emmudits sota el sol-
Mehmet vengué els peixos a Ibrahim.
Un gos els mira en la penombra.
Els déus de marbre dormen en la pols dels segles.
Tot recomença. La gent transita i crida.
Tot és immutable en la divina memòria dels déus.
mecàsumladivinaacràcia, Mitch, que ens estem trepitjant de lo lindo. No passa res, els hi direm que a partir d'ara, dos posts per dia, com a poc!
ResponEliminaNo passa res, Matilde, hi ha blocs que pengen 2 o 3 post per dia i darrera només hi ha un blocaire. (Uns tant i altres tant poc...)
ResponEliminaS'acaba la peruchiada, Brian, i anem una mica adelerats. A banda, en Mitchum i jo treballem perfectament descoordinats, que és una altra mena d'ordre. Alternatiu, si més no.
ResponElimina