Sargent ha vuelto a bajar y me ha pintado un retrato paseando por mi propio comedor, con mi propia chaqueta de terciopelo y retorciéndome, como suelo hacerlo, mi propio bigote; en una esquina un vislumbre de mi mujer, con un vestido indio, y sentada en un sillón que fue de mi abuelo -pero que desde hace unos meses lleva el nombre de Henry James, pues al novelista le gustaba sentarse en él- añade un toque de poesía y de humor. Es excelente, pienso, pero demasiado excéntrico para exponerlo. Yo estoy en un extremo; mi mujer, con esa ropa salvaje y con aspecto de fantasma, en el otro extremo; entre los dos una puerta abierta muestra la palaciega entrada de mi vestíbulo y una parte de mi respetable escalera. Todo ello está tratado con encanto, con ese toque gracioso de Sargent; pero, por supuesto, resulta condenadamente extraño en su conjunto.
Carta a W.H. Low, 22 d'octubre de 1885.
Talment com si l'hagués penjat al facebook i en fes el comentari ;) encara que pocs poden anar presumint de tenir a la llista d'amics a Sargent i Henry James, i dir-se Stevenson of course :)
ResponEliminaSi al feisbuc pengessin coses així, em sembla que fins i tot jo hi aniria, Clidi!!
ResponEliminaDe l'amistat entre Stevenson i James en tindrem mostres una miqueta més endavant, perquè m'estic empassant la correspondència que van mantenir.
Jo també trobo que el mètode Stevenson resulta més distret i suggerent que el facebook. És una pena que la tecnologia ens vagi tornant cada cop menys creatius i un pèl més tontos. Què hi farem. I ja espero les notícies d'aquesta amistat James-Stevenson. Tot i que no deu ser una amistat perillosa, promet.
ResponEliminaUna amistat entranyable, tujuru. Què dic entranyable, no, molt més que això: una amistat, encabat. No calia l'adjectiu.
ResponEliminaai donya no em blasmeu el medi que, per aquesta regla de tres, no existiria la novel·la, si s'hagués fet cabal dels "intel·lectuals" de l'època. i és que, com en tot, n'hi ha de bons, de dolents i d'execrables. només sé que hi ha una noble conductora de trineus que l'usa, i una romana adoptiva, i un devessall d'idees, i biblioteques universitàries, i biblioteques a seques i ... :)
ResponEliminaNo dic pas que no, Clidi, però jo a la comtessa la prefereixo en format blog. I com ho sé, et demanaràs, si no sóc al feisbuc? Doncs perquè tinc un passat i fa uns mesos sí que vaig ser-hi, un dia sencer. Em van sortir tants amics de sota les pedres que em vaig acollonir. Per no parlar d'aquell mur dels trons que m'anava dient "qué piensas?", o una cosa semblant. Jo el feisbuc me'l reservo per quan vulgui fer una revolució (enderrocar un govern, o coses així, per exemple).
ResponEliminaLa meva biblioteca a seques també és al feisbuc. M'han dit que de moment hi pengen les mateixes coses que a la pàgina güeb, però els hi han sortit molts amics, això sí.
m'encurioseix saber si penses que els grans escriptors de la història ho trobarien llaminer o les blasmarien les noves tècniques?
ResponEliminaBon quadre. Per l'any en que està datada la carta, el menjadoret deu ser de la casa de Bournemouth. Él 1885 és també l'any que va escriure,justament, Dr.Jekyll.
ResponEliminaJa se'm fa salivera, Matilde, només de pensar en aquest epistolari James-Stevenson, que desconeixia. No m'entusiasma gaire el primer, però afinava en les seves apreciacions.
Sembla que quan parlem d'"escriptors" estiguem parlant d'un especimen únic i uniforme, quan al darrera - o al davant, si voleu - sempre hi ha una persona, i si convenim que totes les persones són poc o molt diferents,no tenim perquè pressuposar que tots els escriptors pensin el mateix respecte a un determinat tema. Jo, a twitter i facebook, n'hi veig pocs, francament.
ResponEliminaet creus de debò, matilde, que tota aquesta parafernàlia tècnica serveix per fer revolucions - si és què de revolta de carrer se'n pot dir revolució - ??
ResponEliminaseria com dir que la Revolució francesa es va fer gràcies a les llambordes i la guillotina
Què sé jo pobre de mi sobre el que pensarien els grans escriptors de la història, Clidi. Quines preguntes de fer n'aquesta hora i sense cap gintònic que m'ajudi a pensar amb claredat!!!
ResponEliminaEls grans escriptors d'ara ( i ni se t'acudeixi demanar-me qui són, perlamordedéu!!) l'utilitzen?
Si la resposta fos SÍ, jo encara demanaria més, per a què? per a escriure? per a promocionar-se? ...
Jo no desaprovo el feisbuc. Senzillament a mi no m'interessa. M'estic currant la fama d'estranya a consciència: fuma i no te feisbuc, la pobra!
No és res més que una anècdota per la forma com l'autor explica el quadre. Ara mateis, amb la profusió de medis que patim, ves a saber el que serà bo demà, que les coses sempre són bones o dolentes a toro passat, ja se sap. I jo no ho aprovo ni ho desaprovo, i si, ets estranya i asocial, però els gintònics et salven de la crema :P
ResponElimina*mateiX, marededéusenyor!
ResponEliminaDoctor, el llibre no és meu, me l'he pillat d'una altra biblioteca, que a Vic no el tenim. Si li vols fer un cop d'ull, te'l puc passar; només cal que xiulis.
ResponEliminaSí, és la casa de Bournemouth.
ResponEliminaxiiiiiiiiiiiiu xiiiiiiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
ResponEliminaFuig d'aquí, Hyde, que se'm glacen les sangs només d'ensumar-te, malabèstiareconsagrada!!!
ResponEliminaSi sabessis el que penso de debò sobre això de les revolucions quedaries mort.
D'acord, fgt, li passo al Doctor i us ho arregleu entre vosaltres.
ResponEliminaJe, je!
ResponElimina