Me gustan los relojes de arena, los mapas, la tipografia del siglo XVIII,
las etimologías, el sabor del café y la prosa de Stevenson.
J.L.B.
La breve y valerosa vida del escocés Robert Louis Stevenson (1850-94) fue una lucha contra la tuberculosis, que lo persiguó de Edimburgo a Londres, de Londres al sur de Francia, de Francia a California y de California a una isla del Pacífico, donde, al fin, lo alcanzó. Pese a tal asechanza, o tal vez urgido por ella, ha dejado una obra importante que no tiene una sola página descuidada, y sí muchas espléndidas. Uno de sus primeros libros, las
Nuevas mil y una noches, anticipa la visión de un Londres fantástico, y fue redescubierto mucho después por su fervoroso biógrafo Chesterton. Esta serie incluye la historia del
Club de los suicidas. En 1886 publicó
El extraño caso del doctor Jekyll y del señor Hyde; debe observarse que esta breve novela fue leída como si fuera un relato policial y que la revelación de que los dos protagonistas eran realmente uno tiene que haber sido asombrosa. La escena de la transformación le fue dada a Stevenson por un sueño. La teoría y la práctica del estilo lo preocuparon siempre; escribió que el verso consiste en satisfacer una expectativa en forma directa y la prosa en el arte de resolverla de un modo inesperado y grato. Sus ensayos y cuentos son admirables; de los primeros citaremos
Pulvis et Umbra; de los segundos,
Markheim, que narra la historia de un crimen. De sus extraordinarias novelas sólo recordaremos tres:
La resaca,
El señor de Ballantrae, cuyo temas es el odio de dos hermanos, y
Weir of Hermiston, que ha quedado inconclusa. En su poesía alterna el inglés literario con el habla escocesa. Como a Kipling, la circunstancia de haber escrito libros para los niños ha dismunuido acaso su fama.
La isla del tesoro ha hecho olvidar al ensayista, al novelista y al poeta. Stevenson es una de las figuras más queribles y más heroicas de la literatura inglesa.
Jorge Luis Borges. Introducción a la literatura inglesa. Alianza, 1999. P. 82-83
P.S.: El títol de l'apunt és un vers del
poema Los justos, de JLB.
em quedo amb Borges onvaparà :) bon cpde ^^
ResponEliminaJa ho vaig dir ahir, Clidi, a mi m'agrada Stevenson, malgrat Borges, que en això de llegir (i en general) m'agrada equivocar-me sola.
ResponEliminaBoncapdesetmana!!
Digui el què digui el cieguito de Buenos Aires, Stevenson és altament recomanable i ha fet més lectors que el propi Borges. Només per això ja valdria L'illa del tresor. Fa una pila d'anys, quan feia de guionista per al Cavall Fort (ja veus tu quin passat que arrossego) vaig adaptar el conte "El diable de l'ampolla". De vegades penso que d'allà arrenca aquesta afició que duc pels dimoniets i demés. Bé, tot això per dir que Stevenson és immens.
ResponEliminaEm va de perles, el teu passat, Lluís. Resulta que això de les adaptacions (literàries) per a nens és un tema que m'interessa molt (a mi, filla dels Clásicos Juveniles Bruguera). Com carai es fa això (s'escurça? es potineja el text, en general? s'hi afegeixen coses de collita pròpia i se li carrega el mort a Stevenson?...) Et marcaven unes pautes o tenies barra lliure?
ResponEliminaMira si m'interessa el tema, que m'he proposat, com a activitat complementària del mes Stevenson, llegir-me una versió (del Jekyll i Hide) d'aquestes de Lectura Fàcil (es diu així) que tenim a la biblioteca. Em fa molta gràcia comparar el text d'Stevenson amb aquesta adaptació, o versió o el que sigui.
Necessito ràpidament, Lluís Bosch, referència bibliogràfica del número del kavall fort on apareix la teva adaptació, és el meu conte preferit de RLS i..no m’ho puc perdre!!!!!!!,
ResponEliminaA mi, el que m’agradaven eren las joyas literarias juveniles,…on deuen ser ara, bua!!!!, nostalgia fuig!!!!
ResponEliminaMr. Hyde, respecte al seu exemple d’ahir,…l’anònim autor del Lazarillo, he de dir que: tuché,…malgrat sia un exemple fluix perquè estavem parlant de “marujeo”; l’anonimat de l’autor del Lazarillo no crec que tingui res a veure amb la fama o no fama, de totes maneres…s’accepta l’anònim com animal de companyia. Però digueu-li al vostre amic que interesar-se per la vida de l’autor no té perquè ser marujeo, ja en parlarem quan llegim Silvia Plath….
Respecte a Borges, no en tinc tan bona opinió com alguns, ara, això si, tenia un gust exquisit i m’ha fet descobrir molts autors bons, havia sortit en una mena de fascicles la biblioteca Borges i era una col•lecció de novel•les genials.
...ja la tinc nº601-602 (1987)!!!!!
ResponEliminaRobert: acabo de veure la teva petició, i he respirat alleugit en veure que ho havies trobat. La vida és molt punyetera. Estic buidant el pis de ma mare on guardava els Cavalls Forts i justament ahir aquest exemplar va acabar al contenidor (de paper, això sí).
ResponEliminaPer cert: fa poc vaig elogiar les Joyas Literarias Juveniles al blod del Daily Avalanche i em va renyar públicament. Tot i això, he vist que les reediten i es venen de nou als quioscos.
ResponElimina