A l'fgt
Anant bé, l'any que José Luis Cuerda estrenava Amanece, que no es poco, l'fgt, el molt faulknerià de l'fgt, rebia la primera comunió amb honors d'almirall. Espero que soni prou a long long time ago, perquè la veritat és que d'això fa cap a 22 anys. Anant bé.
Ras i curt, Amanece... és una pel.lícula coral (impossible reproduir els títols de crèdit perquè hi surt tothom: Ciges, Sazatornil, Resines...fins i tot l'Ovidi Montllor), d'un surrealisme entre grotesc i absurd. L'acció, per dir-ho d'alguna manera, passa en un poblet de La Manxa mooooolt particular. I fins aquí puc escriure perquè no em veig amb cor de fer una sinopsi: ric només de pensar-hi. No puc acabar, però, sense mencionar el motiu que m'obliga a dedicar-se-la a l'fgt. Resulta que tots els habitants d'aquest llogaret manxec de cuyo nombre etcètera etcètera (i quan dic tots és TOTS) senten autèntica devoció per l'escriptor William Faulkner. Que no és poc.
Fgt al habla. Se m'ha de tractar bé, fer festes cada cert temps, (i parlar clar) i és un honor honorabilíssim que quan parleu del mestre FAULKNER penseu en mi. Agrait és poc, dic. M'agrada el número 22, sobretot les noietes de 22...
ResponEliminaAquesta pel·lícula es va estrenar el 88, he vist al google, i jo un any abans ja havia rebut la comunió. Bé, res.
Volia dir que ignorant de mi, desconeixia aquesta devoció pel mestre, en aquest llogaret de nom etcètera etcètera (per cert, no fa ni un any vaig rellegir 'El Quixot': recomanable rellegir-se'l cada cert temps).
Avui mateix em baixaré la pel·lícula per internet. Delicte, sí... va, Sinde, vine a casa i en parlem.
En fi. Adéu i gràcies.
Rellegint aquest comentari meu, ì sort que no sóc un nen de 16 anys que sinó em dirieu que faig repelús, me les dono d'intelectual i no ho sóc, su juru.
M'estic embarbussant... bona nit.
Fgt.
WF
De res.
ResponEliminaPren la bona voluntat i punt; vull dir que si la pel·li no t'agrada o el que sigui, doncs que no s'admeten reclamacions. Els entesos diuen que el muntatge i el guió són un despropòsit. Però té escenes antològiques. Ja em diràs què.
"•Le dije a usted, cuando me pidió permiso para ejercer de escritor en el pueblo, que era mejor que hiciese lo que hacen los otros sudamericanos, que unos días van en bici y otros huelen bien. [...] Y ahora me dicen que ha escrito usted Luz de agosto, la novela de Faulkner, ¡de William Faulkner! [...] ¿Es que no sabe que en este pueblo es verdadera devoción lo que hay por Faulkner?."
ResponEliminaJa te'n faré un comentari...
Fgt
Així doncs ja l'has vista? Espero que hagis rigut tant com jo. O més, si això fos possible.
ResponElimina