dissabte, 14 de maig del 2011

dispensi, em sembla que li ha caigut un llibre



El libro. Ese objeto (ojeto) mitificado, fetichizado, entronizado como un dios (o una diosa, falta saber si el libro es macho o hembra) que llega a ser más importante que su creador y que destruirlo es ya sinónimo de asesinato. Por peores que fuesen las letras que lo componen. Por trágico, mentecato, estúpido o vano que sea. Asesinato o genocidio si de golpe descubrís que la mitad de la biblioteca sobra. Y sobra porque nunca más volverás a mirar esos libros; si no los has leído ya, no los leerás nunca. ¿Qué hacer entonces para desprenderse de ellos? ¿Dejarlos en el pasillo del departamento o en el frente de la casa para que los vecinos elijan? Es como tratar de desprenderse del búmerang viejo. Te tocan la puerta y te avisan que te olvidaste de entrarlos. A nadie se le ocurre que estés tratando de tirar libros.
Ni piensas en quemarlos. Porque la sociedad puede llegar a comprender a un asesino y hasta es sabido que en ciertos ambientes asesinar es tarea valorada, bien pagada, y a veces hasta condecorada y ascendida. Pero si quemás un libro vas a ser perseguido y despreciado hasta por los asesinos. Porque matar es comprensible. Forma parte de lo que se puede esperar de un ser humano, pero quemar libros es incomprensible. Forma parte de la barbarie inhumana.
¿Donarlos a una institución benéfica? No los quieren. Pero no te dicen que no los quieren. No vienen a buscarlos. Si se los llevás, no tienen dónde ponerlos. No tienen presupuesto ni para inventariarlos. Si confesás que los vas a tirar es como si contaras que les clavás agujas en los ojos a los pajaritos. Y ni se te ocurra donarlos a las bibliotecas, es como suicidarlos. Los meten en los sótanos a que se mojen y hacen pilas en los pasillos a ver si alguno se los lleva...

Héctor Yánover, librero establecido. Memorias de un librero escritas por él mismo. Anaya & Mario Muchnik, 1994. P. 127-128.


9 comentaris:

  1. A mi a les biblioteques me'ls accepten. Hi ha bibliotecaris de bona pasta (de paper).

    ResponElimina
  2. Sí, n'he sentit a parlar d'aquesta mena de gent. Hi ha, fins i tot, qui afirma haver-hi parlat. No sé.

    Acabo de recordar que no fa gaire vam parlar de tot això dels donatius i les biblioteques a Can Sense presses d'en Brian, a rel d'un article de Quim Monzó. Aquell dia vaig deixar anar un discurs que feia por de tant llarg com era. Aquí.

    ResponElimina
  3. Molt bons els articles d'Argullol i Monzó, malgrat que quasi siguin oposats.
    Estic molt d'acord, però, amb el fragment que heu triat de l'Héctor Yánover. Si ho penso bé, però, hi estic d'acord perquè fa poc em vaig canviar de casa i em vaig haver d'auto convèncer que no havia de sacralitzar-los tant, i me'n vaig vendre uns 700 per quatre quartos. Al capdavall, la bona literatura existirà amb llibres o sense, no ?
    Em deixeu fer propaganda ? És una sensació estranya, però tots els llibres que em vaig vendre estan a la llibreria d'un conegut meu, a Vic (llibreria Martina, carrer Nou 103) i cada vegada que hi vaig,i m'adono que n'ha venut algun em quedo dividit entre la pena i l'alegria.

    ResponElimina
  4. S'admet propaganda de llibreries, Miquel V. I tant com sí. A sobre, no hi he posat mai els peus. M'hi deixaré caure. Qui sap si trobaràs a faltar un altre exemplar.

    ResponElimina
  5. Jo també hi aniré, a veure què hi ha... però si tu te n'has desfet, no crec que m'interessi res. A banda de que els del mestre ja els tinc.

    ResponElimina
  6. Curiós això dels blocs: si algú no te'ls enllaça, fins i tot tu mateix acabes oblidant que els vas escriure. No estan gaire allunyades les postures del Monzó i de l'Héctor Yánoveres. Com a memòries de rata de llibreria, les que em van agradar van ser les del Firmin.

    ResponElimina
  7. Curiós, sí, Brian. A mi m'ha sobtat llegir el meu comentari a casa teva. I estar-hi d'acord!
    En fi, mentre ulls llegeixin...

    ResponElimina
  8. De Firmin no en puc dir re perquè no l'he llegit.

    ResponElimina
  9. Miquel V.15/5/11 13:36

    Ferran, els del Mestre (ara com ara, oi?), efectivament me'ls he quedat. Però sí que n'hi ha algun/s que no me n'hauria d'haver desfet
    tan alegrement.
    En Joan us ho agrairà si l'aneu a veure.

    ResponElimina