 |
| Buck Mulligan. Ulisses, James Joyce. |
"El artista Brian Joseph Davis utiliza la técnica del "retrato hablado" para dar rostro a algunos de los personajes más emblemáticos de la literatura universal, tomando como fuente las descripciones del texto original.
En el proyecto The Composites (que, además, admite la retroalimentación, pues los lectores pueden sugerir personajes que deseen ver ilustrados) Davis reúne este trabajo, acompañándolo de un fragmento alusivo al personaje dibujado". (Font: Pijamasurf).
Vinc de la web dels Composites, on he anat de pet. Com diria una mestra de dibuix que vaig tenir, trobo que estan massa "estandarditzats". No sé pas què dir... El capità Ahab no m'ha agradat, és tou i té un somriure de bona persona, com de tieta.
ResponEliminaMe'ls podrien colar tots, que jo no m'he imaginat un personatge en la vida, vull dir que no els veig les cares, mentre llegeixo. Tot i així, què vols que et digui. Ah sí, que tot distreu, oi?
EliminaCalla, ara se m'acaba d'acudir que escriuré a l'home aquest, a l'artista, i li demanaré el meu retrat robot, que ja estic un pèl cansada de donar sempre l'esquena. A banda, se m'ha ficat la ceba al cap que aquesta foto que gasto (no sé ni d'on la vaig treure, jo acabo a la presó fijo)deu ser de l'àvia de Cesárea Tinajero, la fundadora del real-visceralisme. Com un cencerro, estic.
ResponEliminaQueda clar que la lectura de Bolaño (ni que ja no siguis precisament adolescent) afecta seriosament.
EliminaD'això, Lluís, la subtil modificació que procura l'adverbi "precisament" és exacta però cruel, homeeeee!
EliminaEstic dels adverbis fins a la barretina, creu-me. Me'ls vull treure de sobre i es veu que els vaig repartint, indolentment.
EliminaA mi això em passa amb els adjectius; els trobo afartadors.
Eliminacom sou ???!!! la majoria dels redactors o escrivans occidentals, què faríem sense aquestes crosses gastades i polloses que són els adverbis i adjectius ?? escriure com els nenets mobilfílics, a base d'inicials, sense articles i, si pot ser, sense substantius i només onomatopieies ?...el que passa és que els bons de debò - i els que ho semblen, perquè tenen ofici o "tècnica" - els saben posar en el lloc adient, com aquell qui no vol... si no,al final tindrà raó no sé qui que conec que diu que hem arribat a la fi de la literatura !!
Eliminaah...i VADE RETRO amb aquesta pàgina de retrats robots !! si encara renego del dia que vaig veure "Blade runner" amb la carota i el front arrugat de Harrison Ford - que és l'única manera que té el paio per expressar que està preocupat - i després em vaig llegir l'obra mestra de Philip K. Dick i no me'n puc desempallegar, amb la ràbia que em fot aquesta pel.lícula comparada amb el sarcasme total de la novel.la -sí, ja sé que sóc l'únic individu en el Món que diu això, però tant me carda !! - VADE RETRO, quan una gràcia essencial de la lectura és que és individual i intransferible quant a la imaginacíó dels personatges !!!!
Eliminai el Mulligan aquest no és ja que no tingui pinta d'irlandès, és que sembla un maniquí d'aparador de finals dels seixanta !!
Elimina(perdoneu-me, però m'escandalitzen més aquestes palles mentalls que les altres, encara que siguin fetes en públic i davant de casa meva, posem per cas)
Dir pestes de la tecnologia, Vilardell, i de tot i contra tothom, Vilardell, es graciós. Jo també ho practicava! em fa riure.
ResponEliminaJo (que sóc l'home dels 1000 rostres).
home, Ferran, no pretenc ser ni graciós ni patètic, encara que potser sóc les dues coses
Eliminai preciso perquè et quedi clar : no dic pestes de la tecnologia ni de tot ni de tothom, sinó que, per dir-ho a la inversa, NO malparlo d'allò que m'agrada i prefereixo gastar energies(i divertir-me de pas)amb el que trobo prescindible i collonada pura, siguin paginetes web o siguin pérez revertes...les coses bones no necessiten de ningú per defensar-les, es defensen existint i prou
A mi em fas gràcia, pretenguis o no. Ho sento, no puc fer-hi més. Passo una d'aquelles etapes en que passo de tot i de tothom. Ai, que dura la vida. No em facis cas.
Eliminano, si ja t'entenc, i a aquestes alçades del (meu) sainet no em molesta pas fer riure - al contrari, millor això que fer plorar - o semblar ves a saber què...però jo crec que a vegades això que diem de "passar" de tot i de tothom no sols no és cert, sinó que tot el contrari, volem cridar l'atenció, com els nens petits, o "epater les bourgeois", que deien Breton i companyia...d'aquí que em cabrejo una mica amb mi mateix per la contradicció d'utilitzar aquest mitjà que detesto; per sort, internet és "allò que el vent s'endungué"
EliminaJo vull veure en Vardaman.
ResponEliminaI, evidentment, en Benjy!
ResponEliminaI GRÀCIES A TU, MATILDE !!
ResponEliminasorry, MU, he errat el tret amb l'anterior comentari : anava pel post d'ahir !
ResponEliminaMi-te'ls ells, que bé s'ho passen!
ResponEliminaI DE RES, VILARDELL. Em fa por que un accés d'aquests no t'agafi un batistot (acabo de saber que vindria a ser un patatús. Quines coses)
no pateixis, Matilde, només m'esvero els minuts justos en que ho escric ; més aviat em fa vergonya llegir-me en calma després dels excessos del Hyde que porto a dins, i em juro i perjuro que no escriuré ni una punyetera lletra més, i que abandonaré per sempre més l'internàutica i la informàtica - si més no tardes i caps de setmana -, els guixots que perpetro i només em concentraré en la literatura no ja bona sinó insuperable.... però no ho compleixo mai del tot ! em falta voluntat i em sobra xerrameca !! a veure si aquesta nit....
ResponElimina