Font: pijamaSURF. Al final todos mueren (la gracia es cómo).
diumenge, 18 d’abril del 2021
ni l'apuntador
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
cartellisme,
lotuyoespuroteatro,
reemissions,
William Xècspir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Boníssim! Guanyen les punyalades per golejada.
ResponEliminaDe bon tros, SM! I el més foradat, Juli Cèsar: like a gruyère, el pobre.
EliminaSempre m'ha encantat el mutis amb l'ós de "The Winter's Tale". En escena deu ser memorable.
ResponEliminaAi, ara me l'he imaginada, amb en Pere Arquillué en el paper d'ós. Quines coses.
EliminaAmb els anys diria que he vist totes les tragèdies representades.
ResponEliminaSaber que per aquí hi passa un científic dóna tranquil.litat.
Shakespeare forever!
I.
Ai, no t'entenia amb això del científic! L'apunt d'avui és una reemissió, el vaig publicar ara fa vuit anys, i surt amb els comentaris de llavors inclosos.
EliminaShakespeare no caduca mai!