1. LLEGIR. Ja fa alguns anys, quan la meva filla encara anava a l'escola, hi havia una cosa que m'irritava especialment a les reunions de pares: el que més preocupava a la majoria era l'ensenyament de l'anglès i de la informàtica. Noble preocupació, i més en un país endarrerit en matèria d'idiomes, però que tanmateix denota una certa confusió sobre el que hauria de ser l'ensenyament. Donar la prioritat als instruments per davant de les actituds i de la voluntat de coneixement és una visió de l'escola que volent ser pragmàtica resulta molt empobridora. I no està escrit enlloc que pràctic i culte siguin coses incompatibles. Educar és molt més que donar eines per bellugar-se pel món real i virtual, és generar una disposició a saber, a pensar i a entendre, sense la qual els instruments serveixen de poc.
Una vegada més, una enquesta, que abasta del 16 als 65 anys, situa Espanya a la cua de l'OCDE en comprensió lectora i en matemàtiques. Poden semblar dues aptituds molt diferents però no ho són tant: totes dues requereixen una disposició d'esperit que podríem anomenar voluntat de coneixement. Entendre el que es llegeix és la base de tota formació. I no és, com a vegades sembla, una simple qüestió de tècnica lectora. Requereix, per sobre de tot, curiositat -que en el fons és el motor del progrés humà-, receptivitat, empatia. Tenir bona comprensió lectora és fer teu el que llegeixes. I d'alguna manera ficar-t'hi dintre, obrir-hi escletxes que et permetin primer entendre-ho i després anar més enllà. Això és incompatible amb una idea de l'ensenyament que va desterrant la filosofia i les humanitats i que sembla tenir un objectiu primordial: modelar l'Homo economicus, és a dir, avançar en el procés ideològic de construir humans d'una sola dimensió. En això, també, la llei Wert és profundament ideològica.
Josep Ramoneda. «Humans d'una sola dimensió». Ara.cat. 9|10|2013.
______________
Addenda 14|10|2013. + sobre la comprensió lectora. Dels mestres, en aquest cas. «La comprensió lectora i les PAU», de Xavier Pla Nualart (Ara, 14/10/2013), llegit a can Miró, Sí, però poc.
L'informe ens explica alguna cosa que s'intueix i que es veia venir. Portem molt de temps debatent què passa amb la lectura, què passa amb la comprensió lectora. I no ens en sortim. Mai com ara a les escoles no hi ha hagut tantes estratègies i didàctiques de la lectura, però cada cop pitjor. De tota manera, jo que visc d'aprop puc explicar que conec pocs mestres lectors i molts mares i pares que llegeixen ben poc, i mai davant dels fills.
ResponEliminaAquest curs he decidit canviar d'estratègia, i durant la famosa mitja hora diària de lectura he decidit que no llegeixen ells, sinó que jo llegeixo un conte en veu alta. Els alumnes em miren com si veiessin un ésser transgalàctic, però... escolten en silenci i l'endemà demanen més.
Hi he reflexionat intensament: crec que tot el mal ve de l'ús indiscriminat de la plastilina en la infantil i la primària.
EliminaNo sé pas a quantes reformes de l'ensenyament hi he assistit ja, en tot cas, massa per a una sola vida. De vegades penso que l'únic objectiu primordial que hi ha és construir ramat.
I dic jo, si està demostrat que el sistema educatiu finlandès és el millor, per què no ens el copiem i ja està, no?
Sort amb la teva estratègia, Lluís. I, si no funciona, jo provaria amb la il·legalització (de la lectura, s'entén). Com diu en Monzó, la prohibició sempre és un al·licient.
Explica l'Emili Teixidor que de vegades anava a classe amb un llibre, el guardava i deia als alumnes que aquella lectura no era apta per a ells: després tots volien llegir-lo.
Elimina