divendres, 15 de novembre de 2013

camus al seu mestre


19 de novembre de 1957
Estimat monsieur Germain,
He deixat que s'apagués una mica el rebombori que m'ha envoltat durant tots aquests dies abans de parlar-vos amb tot el cor. Acaben de fer-me un honor massa alt que jo ni he buscat ni he sol·licitat. Però quan en vaig tenir notícia el meu primer pensament, després de la meva mare, fou per a vós. Sense vós, sense aquesta mà afectuosa que vau parar a l'infant pobre que jo era, sense el vostre ensenyament i el vostre exemple, res de tot això no hauria succeït. D'aquesta mena d'honors no en faig gaire cabal. Però aquest, si més no, em dóna ocasió per expressar-vos tot el que heu estat, sou i sempre sereu per a mi, i per assegurar-vos que els vostres esforços, el vostre treball i el cor generós que hi posàveu continuen ben vius en un dels vostres petits col·legials que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el vostre alumne agraït. Us envio una abraçada ben forta.

Albert Camus


__________________
P.S.: Camus va adreçar aquesta carta a Louis Germain, el seu mestre, poc després de la concessió del premi Nobel.
L'he trobada als annexos d'El primer home, traducció de Ramon Lladó, Empúries, 1994.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada