la faixista accidental

faixa
4 1 f. [LC] [AF] Tira de paper amb què s’envolta un llibre, un plec de paper, un fullet, etc., per posar-hi una inscripció publicitària, l’adreça on s’ha d’enviar o qualsevol altra indicació. (DIEC2).

M'explica l'Ada Castells (és un dir, retòrica pura) que a la Biblioteca Maria Barbal de Tremp s'han empescat una iniciativa per tal que els seus lectors més entusiastes recomanin llibres a la resta i que consisteix en enganxar una mena de post-it™ a les cobertes on hi consti, com a esquer, una sola frase, imitant les faixes que utilitzen algunes editorials. El resultat de l'experiment ha set que els llibres més recomanats via post-it™ coincideixen, quasi fil per randa, amb les llistes dels més prestats a les biblioteques públiques, que, al seu torn, són pastades a les llistes dels més venuts. Res de nou sota el sol, doncs.

M'ha faltat temps per lliurar-me al noble ofici de faixista, i he empaperat, de pensament, gran part de la nostra secció de novel·les, incloent-hi, però, notes d'advertiment. La de Finnegans Wake, per exemple: «Oju, aquest llibre experimenta amb lectors vius!», i coses així.

Llavors he recordat que els de Labreu, els editors de El talent, no en gasten, de faixes i ja hi hem set.