paraula de traductor

Bon dia, Mati

res, que fa dies que he vist que llegiu Perduda, i suposo que a hores d'ara ja heu fet la trobada o l'esteu a punt de fer. En condicions normals t'hauria deixat uns quants comentaris, però he estat unes setmanes literalment sense existir, només feina, feina, feina, fins a un punt delirant.

Perduda no és la mena de llibre que acostumo a traduir, però la veritat és que m'ho vaig passar força bé, i trobo que almenys un moment, el de la caseta de les eines, és sensacional. Recordo que la veu de l'Amy em va costar de reproduir, especialment la del diari. Plena de petits girs i exclamacions que demanaven molt de color. La d'en Nick és més discursiva i una mica més lineal i va ser més fàcil.

Ja em diràs com va anar la trobada. Si els ha agradat el llibre, potser els interessarà saber que acaba de sortir Ferides obertes, la primera novel·la de l'autora, que està passant desapercebuda però que és molt més torbadora que Perduda, d'una manera que em va fer pensar en la Highsmith. L'atmosfera hi té més pes que no pas a Perduda, i és malsana, morbosa... i confirma els nostres pitjors temors sobre la institució familiar. Hi ha un parell d'escenes bastant memorables. Vaja, que em va agradar molt més del que em pensava...