Si hagués de descriure el còmic Fun Home en un sol adjectiu, aquest seria valent: Alison Bechdel exposa els secrets propis i els de la seva família, uns secrets contínuament presents i contínuament silenciats. L'obra descriu com la cerca de la seva pròpia identitat li va fer agafar consciència de la seva homosexualitat així com la relació d'ella, els seus dos germans i la seva mare amb un pare gay que mai va sortir de l'armari i que va morir en un accident al poc temps que ella li enviés una carta dient que era lesbiana. Alison Bechdel arriba a insinuar que el seu pare es va suicidar per culpa seva.
Aquest còmic dóna al lector la sensació d'estar furgant en un àlbum de fotos dels moments més íntims d'una família, d'estar visualitzant allò que segons els cànons establerts ha de romandre invisible.
L'obra té lloc en una petita població de Pennsylvania, on vivia la família Bechdel, i està emmarcada en dos fets històrics, els disturbis de Stonewall (28 de juny de 1969) i l'escàndol de Watergate (1972-1974). Alison insinua com la seva pròpia homosexualitat la va ajudar a entendre les actituds del seu pare i es planteja què hagués sigut d'ell sinó hagués mort, en un moment en què la pandèmia del VIH-SIDA es començava a estendre.
Aquest club de lectura s'emmarca dins de les activitats de la II Jornada Catalunya sense armaris que tindran lloc a Vic entre el 26 de maig i el 3 de juny. Aquestes jornades tenen un triple objectiu: ser un punt de trobada entre les entitats lèsbiques, gais, bisexuals i transsexuals de Catalunya, en especial per les de fora de Barcelona, donar a conèixer la realitat de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals d’Osona als conciutadans i establir vincles amb les entitats de la comarca d’Osona, entre les quals hi ha la Biblioteca Joan Triadú que hi participa activament duent a terme diverses activitats.
L'obra de Bechdel ens revela com va marcar el fet de viure l’homosexualitat en silenci a la vida del seu pare per això esperem que aquestes jornades serveixin perquè l'homosexualitat deixi de viure's com un secret de família aquí i arreu.
En un altre rang d'altes emocions delatades via còmic, recordo aquell "m'ha ferit de ben aprop" que em digué l'Uri -un paio singularment ben preparat- a propòsit del formidable Blankets del Craig Thompson que li havia deixat en préstec. Que quedi clara la potència d'un mitjà titllat de menor pel gruix d'escrivents més mediocres.
ResponEliminaNomés n'hem llegit tres en set anys de club, però crec que han servit per fer palesa la potència del mitjà, Girb.
EliminaFins fa quatre dies mal comptats no coneixia aquest llibre!!! Quines ganes de venir i poder participar del club! Ho tinc pelut però faré mans i mànigues per, com a mínim, intentar-ho!
ResponEliminaGràcies per la iniciativa i per sumar-vos a les activitats "sense armaris".
SU
Me'l va fer llegir la Isàvena (qui, per cert, serà l'encarregada de moderar la trobada del dia 27) fa cosa de dos o tres anys. I ara el llegim al club (i participem en les activitats sense armaris) a proposta seva. No cal recórrer a allò tan suat que fa referència a la propietat de les cases per dir-te que seràs molt i molt benvinguda, oi, Su?
EliminaGràcies Mati!
EliminaUs aviso si puc venir...
Gran abraçada!
SU