dimarts, 20 de maig del 2014

lectura ràpida





La cadena de menjar ràpid Chipotle especialitzada en allò que coneixem com a tex mex, és a dir, tacos i burritos; renecs i totxets, càsum la polisèmia i la traducció lliure— ha encetat una campanya titulada Cultivating Thought que consisteix, com podeu comprovar, en decorar els gots i les bosses dels seus establiments amb il·lustracions i textos que es poden llegir en un parell de minuts.
La selecció dels escriptors, i el comissariat, en general, va a càrrec de Jonathan Safran Foer, vegetarià confés. L'observació sobre els hàbits alimentaris d'en Safran Foer no em sembla gaire rellevant, però em va de primera per dir que alguns vegetarians (i alguns vegans i alguns ecologistes, i, fins i tot, alguns omnívors) han arrufat els nas en tenir notícia de la col·laboració d'en JSF amb aquesta cadena, on, com bé podeu suposar, se serveix carn de bèstia morta i vés a saber en-quines-condicions-criada. Bé, això i que en JSF és l'autor de Eating Animals (una mena de treball d'investigació sobre el que mengem, les conclusions del qual el van fer abraçar el vegetarianisme) i que, per tant, llogant-lo, els de Chipotle s'han procurat una mena de certificat subliminar de bones pràctiques.
Ah, i si el mex us ha induït a pensar que, tal vegada, trobareu imprès en una de les bosses, Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo, per exemple, aneu arreglats.
[Font: Book Patrol. Reading at Chipotle: Cultivating Thought at a fast food restaurant]







[+]



5 comentaris:

  1. Vejam. Que alcin la mà els qui, havent vist Breaking Bad, no hagin pensat en Los Pollos Hermanos.

    ResponElimina
  2. Doncs no, i això que la veiérem amb passió. Per Mex m'ha vingut "L'ombra de l'atzavara", el gruix de la poesia del León Felipe i l'anòmal afany del CIDOC de l'Ivan Illich. És a dir, la part acollidora del violent país de "la mordida". O els ossos dels desapareguts mamuts nans de Guerrero venuts per una Fanta a peu de carretera, o els quatre camins a decidir a-blanc, roig, groc i negre- , un dels quals, segons el Popol Vuh, mena a Xibalbà: l'inframón maia dels cenotes sacrificials. I, és clar, el triple CD de l'Octavio Paz recitant-se i aquelles pintades governamentals que vaig llegir al DF dels setanta:Si la leche es poca al niño le toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això, la leche para los niños; nosaltres mezcal 'Los suicidas', gentilesa d'en Bolaño.

      Elimina
  3. Fixa't la de possibilitats miraculoses que Mèxic concentra:
    Recordo una Sendra penjant al bar de la senyorial seu capitalina de l'influent Orfeó Català.
    Un lloc on podies assaborir unes correctes versions del nostre CatFood: Seques (no frijoles) amb botifarra,... Ai quin món!

    ResponElimina