Una tal madame Delphine Delamare, por lo demás anónima, que después de numerosos adulterios como esposa de un desatento médico rural se suicidó con veneno en 1850.
Y se convirtió en modelo de Emma Bovary.
David Markson. La soledad del lector. Traducció de Laura Wittner. La bestia equilatera, 2012. P. 76.
*
La gènesi de la història és bastant senzilla: Flaubert estava obsessionat per l'elaboració d'una altra obra, La temptació de sant Antoni, que, com hem dit, ocuparia vint-i-cinc anys de la seva vida i de la qual n'escriuria tres versions. Un dia va reunir a casa seva els seus grans amic Du Champ i Bouilhet i els va llegir en quatre sessions de quatre hores cada una la primera versió de l'obra. Després de la lectura ells li van confessar que allò no valia res i que era millor llençar-ho al foc: que es dediqués a escriure quelcom més real i més proper a ell. Per què no prenia com a model, per exemple, el cas de la dona del metge d'un poblet pròxim, anomenat Ry, que s'havia suïcidat després d'arruïnar-se? Una notícia que havia sortit feia poc als diaris.
Flaubert comença la redacció de Madame Bovary l'any 1851, i ho fa amb un estil diferent del que havia fet servir a La temptació: distanciant-se totalment del contingut de l'obra —a l'anterior era apassionat i subjectiu—. Així, escriu «[...] I com que el contingut [de l'obra] és diferent, escric amb un sistema totalment oposat. Vull que no hi hagi en el meu llibre ni un sol moviment, ni una sola reflexió de l'autor» (carta del 8 de febrer de 1852).
Josep Mundó. «Madame Bovary de Gustave Flaubert». A: Lectures de batxillerat 2008-2010. Educaula, 2009. P. 65-87.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada