dimarts, 9 de desembre del 2014

delphine delamare


Una tal madame Delphine Delamare, por lo demás anónima, que después de numerosos adulterios como esposa de un desatento médico rural se suicidó con veneno en 1850.
Y se convirtió en modelo de Emma Bovary.

David Markson. La soledad del lector. Traducció de Laura Wittner. La bestia equilatera, 2012. P. 76.
*

La gènesi de la història és bastant senzilla: Flaubert estava obsessionat per l'elaboració d'una altra obra, La temptació de sant Antoni, que, com hem dit, ocuparia vint-i-cinc anys de la seva vida i de la qual n'escriuria tres versions. Un dia va reunir a casa seva els seus grans amic Du Champ i Bouilhet i els va llegir en quatre sessions de quatre hores cada una la primera versió de l'obra. Després de la lectura ells li van confessar que allò no valia res i que era millor llençar-ho al foc: que es dediqués a escriure quelcom més real i més proper a ell. Per què no prenia com a model, per exemple, el cas de la dona del metge d'un poblet pròxim, anomenat Ry, que s'havia suïcidat després d'arruïnar-se? Una notícia que havia sortit feia poc als diaris.
Flaubert comença la redacció de Madame Bovary l'any 1851, i ho fa amb un estil diferent del que havia fet servir a La temptació: distanciant-se totalment del contingut de l'obra  —a l'anterior era apassionat i subjectiu—. Així, escriu «[...] I com que el contingut [de l'obra] és diferent, escric amb un sistema totalment oposat. Vull que no hi hagi en el meu llibre ni un sol moviment, ni una sola reflexió de l'autor» (carta del 8 de febrer de 1852).


Josep Mundó. «Madame Bovary de Gustave Flaubert». A: Lectures de batxillerat 2008-2010. Educaula, 2009. P. 65-87.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada