dilluns, 15 de gener de 2018

el nom del traductor a la coberta


ISABEL SUCUNZA
El nom del traductor a la coberta
La llança
8|1|2018

Quan una reivindicació s'allarga massa en el temps corre el risc d'acabar sent una simple queixa, un costum que de tant repetir-lo esdevé cua de frase que ja ni tan sols s'escolta.
Acabo de tancar l'última pàgina d'un llibre la lectura del qual ha fet que em reafirmi en una convicció que ja tenia: no podem deixar que la reivindicació de simplement figurar als llibres en lloc visible que de fa temps repeteixen els traductors literaris, acabi convertint-se en cantarella que, lluny d'aconseguir ser escoltada, els acaba, a sobre, pintant com a ploramiques.
El llibre al qual em refereixo és En la ciudad líquida, de Marta Rebón (ed. Caballo de Troya, 2017). Que no us soni el nom de l'autora quan en moltes llibreries heu vist sobre les taules edicions més o menys recents de llibres de Pasternak, de Dostoievski, de Grossman, de Txèkhov... tots ells traduïts per ella, és només una prova de quanta raó tenen els traductors en reivindicar allò que és seu.
Però és que no és només que Rebón sigui una de les traductores del rus al castellà i al català més actives dels últims anys (i dic els últims anys per centrar-me només en els seus anys de mestria, que això de la traducció, com totes les arts, és una feina de perfeccionament progressiu), és que Rebón, en aquest llibre que ara sí signa com a autora aconsegueix explicar, potser sense pretendre-ho (no està escrit en to de reivindicació aquest llibre), com el seu és un ofici que es construeix a base de domini de l'idioma i davant l'escriptori, a cop de pràctica, sí, però també a força de viatges, d'estudi, d'aprofundir en la literatura, en els autors, de no conformar-se amb la lectura de les seves obres, sinó de fer l'esforç de contextualitzar-les, d'anar més enllà, d'indagar en el moment polític, artístic, econòmic de l'entorn social al qual van ser escrites.
Llegint En la ciudad líquida, de Rebón, es descobreix que si allò que determina que un llibre sigui una obra mestra literària és la capacitat del seu autor per destil·lar un moment històric, social, aconseguint oferir un retrat humà universal, el que fa que la seva traducció sigui també peça mestra és que el traductor ha sabut resseguir el camí contrari: de l'essència ha anat al que era comú, ordinari, al que aquell autor va compartir amb els seus conciutadans, per després aconseguir transmetre de bell nou en un altre idioma, a una altra gent d'una altra època i d'un altre país l'essència de l'obra original en tota la seva plenitud.
He al·lucinat.
El nom del traductor a la coberta. Ja. Ben gros. A tots els llibres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada