fontcuberta, joan fontcuberta

JORDI NOPCA

Mor Joan Fontcuberta i Gel, traductor al català de Zweig, Kafka i Mann

Ara llegim

12|2|2018

L'any 2011, poc després de rebre el premi Ciutat de Barcelona per la traducció de 'La impaciència del cor', de Stefan Zweig (Quaderns Crema), Joan Fontcuberta i Gel explicava que havia tingut una vida feliç perquè s'havia pogut dedicar a les dues activitats que més l'omplien: la traducció de literatura i la docència.

Nascut a Argentona el 1938 i llicenciat en filosofia i lletres, branca de filologia anglogermànica, l'any 1982 Fontcuberta es va doctorar amb la tesi 'Vers una metodologia del català com a segona llengua', dirigida per José Manuel Blecua. Va començar la seva extensa carrera com a traductor a principis de la dècada dels 60 amb traduccions al castellà de l'alemany i l'anglès –ocupant-se d'obres de Thomas Mann i Bertolt Brecht–; poc després va traduir 'La mort de Venècia', de Thomas Mann, al català, publicada a Proa el 1966. 

A partir de llavors, Joan Fontcuberta va compaginar les traduccions de l'alemany i de l'anglès al català i al castellà. La llista de títols, que s'acosta al centenar, inclou una gran quantitat d'autors del segle XX que, contemporàniament o al llarg dels anys, s'han convertit en figures clàssiques. El 1993 va arribar la versió catalana d''El timbal de llauna', de Günter Grass (Edicions 62). El 2000, les imprescindibles 'Narracions' de Franz Kafka (Quaderns Crema). Va ser Fontcuberta el primer traductor de Peter Stamm al català ('Agnes', Quaderns Crema, 2000) i també un dels primers que es va encarar amb un text de la premi Nobel de Literatura Herta Müller ('Tot el que tinc, ho duc al damunt', Bromera, 2010). Entre l'enorme llegat de traduccions de Fontcuberta hi ha també Thomas Bernhard ('El malaguanyat', Proa, 1992), Alexander Lernet-Holenia ('El baró Bagge', Viena, 2016), Arthur Conan Doyle ('El món perdut', La Magrana, 1984) i Graham Greene ('El tercer home', La Magrana, 1987).

El gran traductor de Stefan Zweig

L'autor que va traduir més al llarg dels anys, però, va ser l'austríac Stefan Zweig. Va començar amb 'El món d'ahir' (Quaderns Crema, 2001) –que va ser un fenomen editorial tant en castellà com en català– i des de llavors en traduir, tant al català com al castellà, una quinzena de títols més, entre els quals destaquen 'Els ulls del germà etern' (Quaderns Crema, 2002), 'La curación por el espíritu' (Acantilado, 2006), 'Clarissa' (Quaderns Crema, 2017) i 'Por', que ha arribat a llibreries aquest mes de gener.

Fontcuberta va ser durant anys catedràtic de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de la seva tasca com a traductor i com a docent, el 2008 va publicar a Arola l'assaig 'Tots els colors del camaleó (Un assaig sobre la traducció)', on feia balanç de la seva trajectòria als 70 anys, i va escriure, juntament amb Montserrat Bacardí i Francesc Parcerisas, 'Cent anys de traducció al català (1891-1990)', publicada a Eumo el 1998.