una biblioteca al parc

TONI COROMINA
Una biblioteca al parc
La Vanguardia
14|2|2018

L’ any 1948, coincidint amb el centenari de la mort del filòsof Jaume Balmes, a Vic es va celebrar un Congrés Internacional d’Apologètica que va culminar amb la visita de Franco a la ciutat. En aquella ocasió, el dictador va estar acompanyat pels principals peixos grossos del règim i personalitats afins: ministres, caps militars, subdelegats, ambaixadors i cònsols, governadors civils, diputats provincials, alcaldes de moltes ciutats de l’Estat, el nunci papal, cardenals, arquebisbes i bisbes.

Aquell any també es va inaugurar el parc Balmes, un espai ciutadà amable i espaiós, ple d’arbres, amb una font, gronxadors, sorrals per a la canalla i uns cavallets de fusta. Poc després s’hi van construir uns urinaris públics i –oh meravella!– una petita biblioteca pública, una barraca de fusta i pedra, sufragada amb aportacions populars. Entre els anys cinquanta i finals dels setanta del segle passat, molts ciutadans (sobretot jubilats) acudien a la biblioteca a buscar un llibre o un diari que devoraven plàcidament asseguts en un banc, sota l’ombra d’un arbre a l’estiu –amb el cant dels ocells de música de fons– o protegits per l’escalfor del sol a l’hivern. Jo hi havia anat moltes vegades amb el meu avi.

El poeta Lluís Solà explica que la genial proposta de col·locar aquella biblioteca al parc no la va fer cap factòtum local franquista, sinó que va ser un miracle obrat per la senyora Ignàsia, la mítica bibliotecària de l’arxiu episcopal, una dona sensible i generosa que es cuidava de renovar regularment els llibres. En aquella barraca cultural, al costat dels diaris i revistes de l’època, hi havia llibres de tota mena, des de les obres més destacades de la literatura universal fins a tractats de filosofia o llibres d’aventures per als infants.

A l’època que a Vic hi havia el costum de deixar les portes de les cases obertes, tothom tornava els llibres que havia agafat prestats. Tanmateix, també és probable que aquell civisme cultural anés lligat a la presència dissuasiva d’en Paquei, un mític guàrdia municipal que segons l’actor teatral Ramon Vila era “un home bondadós, una de les poques persones amb uniforme que no em van fer mai por”.

Coincidint amb la fi del franquisme, l’Ajuntament va clausurar la biblioteca i el miracle es va esvair. Diuen que la lamentable mesura es va prendre perquè alguns usuaris es quedaven els llibres i no els tornaven. Tanmateix, per Lluís Solà, “si els llibres desapareixien, l’administració havia d’haver trobat un sistema per conservar la biblioteca”. En un temps marcat per l’auge de les noves tecnologies que estan desplaçant els llibres de les nostres vides, potser seria convenient que l’Ajuntament de Vic (i de qualsevol altre municipi) reedités el miracle i tornés a posar una biblioteca al parc. Amb un bondadós guàrdia incorporat.

Vegeu també -----> La lliçó del parc. Josep M. Espinàs. Avui, 15|9|1976.

El material que ve a continuació és gentilesa de l'Ignasi Costa Riera, que em fa arribar tot el que troba sobre la biblioteca del parc Balmes.