dimarts, 3 d’abril de 2018

elizabeth von arnim, una autora rescatada


DOLORS UDINA
Elizabeth von Arnim, una autora rescatada
[Nota de la traductora a: Un abril prodigiós. Viena, 2016]

Elizabeth va néixer el 1866 a Sydney (Austràlia) i tres anys després la seva família es va traslladar a Anglaterra. El 1889 va viatjar a Roma amb el seu pare i va conèixer el comte Hening von Arnim, amb qui contra tot pronòstic es va casar el 1891, i va anar a viure a Alemanya. A la mort del marit, després de viure un temps a Suïssa, va tornar a Anglaterra i es va tornar a (mal)casar amb John Francis Stanley Russell (germà de Bertrand Russell), a qui només va aguantar un any. Diuen que va ser ell qui li va inspirar el desagradable personatge de Vera (l’únic altre llibre de l’autora traduït al català, publicat en aquesta mateixa col·lecció el 2013), una novel·la amb un argument dramàtic que planteja els devastadors efectes de l’amor tirànic sobre la innocència juvenil. Segurament per compensar la duresa i la visió negativa de l’amor a Vera, el següent llibre que va escriure va ser aquest Un abril prodigiós, una celebració de la vida i de l’amor.
Al llarg de la seva existència, Elizabeth (que va morir als Estats Units el 1941) va escriure una vintena de llibres (val la pena destacar The Pastor’s Wife i una autobiografia amb el títol provocador de All the Dogs of my Life), i dues de les seves novel·les, aquesta que el lector té a les mans i Mr. Skeffington, han estat portades a la pantalla.
Cosina de Katherine Mansfield, amb qui compartia la passió literària i musical, l’afició a les flors i moltes de les idees contràries a l’època sobre la maternitat i amb qui, escrivia Elizabeth el 1914, «ens passàvem hores parlant de flors fins que acabàvem bastant borratxes», al llarg de la seva vida es va relacionar amb molts intel·lectuals anglesos: E.M. Foster i Hugh Walpole van ser amics seus i tutors dels seus fills (en va tenir cinc entre els dos matrimonis), i va ser amant durant uns anys d’H.G. Wells. En la major part dels seus llibres no queda gaire ben parada la figura del «marit», com fa avinent la resposta de l’oracle quan un personatge de Vera li pregunta què pot ser millor que un marit devot: «No tenir marit».
El llibre que va fer famosa Elizabeth (Mary Beauchamp de soltera) en el seu temps va ser el que va publicar el 1988, anònimament, amb el títol d’Elizabeth and her German Garden, que va assolir molta popularitat i del qual es van fer vint-i-una edicions (!) el primer any. Cansada de la vida resclosida i formal de l’aristocràcia prussiana de Berlín a la qual pertanyia el seu primer marit, va traslladar-se a viure en un castell del segle XVII a la Pomerània. En el llibre hi explica la seva estada d’un any allunyada dels fills i del marit (que apareix a la novel·la com «The Man of Wrath») i gaudint de la natura i de la solitud. És un llibre encisador, precedent evident d’Un abril prodigiós, que defensa amb fermesa la vida a l’aire lliure, lluny de les convencions, i renega de les obligacions d’una dona del segle XIX. Passar-se hores treballant al jardí, diu «és una mena de feina benaurada, i si Eva hagués tingut una pala al Paradís i hagués sabut què fer-ne, ens hauríem estalviat tota aquella història tan trista de la poma». Després de l’èxit d’aquest llibre anònim (van trigar un parell d’anys a saber-se qui n’era l’autora i possiblement l’anonimat va potenciar-ne l’èxit), Elizabeth va signar tots els seus llibres amb el nom d’«Elizabeth of the German Garden». No deixa de ser irònic que una dona tan excèntrica per al seu temps i tan poc esclava de les convencions, oblidada durant un temps per la història de la literatura, torni a reviure un segle després amb el nom del primer marit...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada