—I bé? —vaig preguntar-li.
—Doncs bé, senyor Aronnax —em respongué el capità Nemo—, som a la badia de Vigo, i només espera que vós vulgueu penetrar els seus misteris.
Jules Verne. «La badia de Vigo». A: Vint mil llegües de viatge submarí. Traducció de Jaume Creus. La Magrana, 1987. 2a part, cap. 8.
«Jules Verne no va ser tan sedentari com de vegades es creu. Li agradava navegar i va tenir diversos vaixells.El 1878 va celebrar els seus cinquanta anys amb un viatge al seu iot Saint-Michel III, a bord del qual va viatjar en companyia del seu germà Paul i del fill del seu editor Hetzel. Des del canal de la Mànega, costejant per la Bretanya, van arribar al golf de Biscaia. La mala mar que van trobar en obrir-se a l'oceà Atlàntic els va aconsellar fer escala a la ciutat de Vigo. Quan van entrar al port gallec, van coincidir amb un vaixell de l'Armada francesa el capità del qual va convidar Verne i els seus acompanyants a ser-ne els hostes. Fins i tot els va prestar vestits de bussejar i els va animar a emular les aventures del capità Nemo a Vint mil llegües de viatge submarí, obra publicada vuit anys abans i que situava l'acció precisament en aquelles aigües de la costa gallega. A Verne li va agradar molt Vigo. Coincidia que la ciutat estava en festes i li va encantar la seva gastronomia, la música de gaites a l'aire lliure, les festes nocturnes a la llum de les torxes i el fervor de la gent en la processó del Crist de la Victòria. Seguint el periple circumval·lant la Península, van fer escala a Cadis, i d'allà van anar a Sevilla, però la calor el va aclaparar molt. També va tocar port a Màlaga i després van passar a l'altra banda de la Mediterrània, fins a Orà i Alger. A Vigo es recorda el pas de l'escriptor amb una simpàtica escultura, instal·lada al seu port, en què es veu Jules Verne assegut sobre uns enormes tentacles sorgits d'un fantàstic món submarí.»
Antonio Iturbe [text] ; Jordi Lafebre [il·lustracions]. Cinquanta moments literaris. Bridge, 2017.
Vaig llegir fa poc Jules Verne e a vida secreta das mulleres planta, de Ledícia Costas, que agafa aquest pas de Verne per Vigo com a punt de partida de la novel·la (en teoria, infantil).
ResponEliminaOstres, sí, ara ho he vist. No en tenia ni idea! Merci per la referència, Eva. Llegeixes en gallec?
EliminaSí. Però aquest llibre està traduït al català, també.
EliminaÉs que sóc gallega, jo. I m'ha fet una gràcia de no dir, ves.
EliminaOstres! Jo no he estudiat mai gallec, però sí que parlo portuguès, i a l'hora de llegir, ja em va bé. Quan puc, m'agrada llegir en l'original (català, castellà, francès, anglès, portuguès i gallec. En àrab també, però em fa una mica de mandra, llegir ficció en àrab, em costa).
EliminaM'has de recomanar novel·les galegues!
Mira, parlant de Vigo i Verne, acabo de recordar-ne una d'aventures, ben distreta: Os fillos do mar, de Pedro Feijoo.
EliminaSembla interessant, me l'apunto. Gràcies!
EliminaMoltes vegades acabo llegint els llibres que ixen en aquest blog. De moment, cap decepció :)
Digue'm algun que hagis tret d'aquí i t'hagi agradat molt, va.
EliminaEl darrer, Our Souls at Night.
Elimina:)
EliminaA la biografia de Herbert Lottman (Anagrama, 1998) a les pàgs.260-261 es parla d'aquesta estada a Vigo, incloent-hi unes frases d'una carta a un amic que escriu que "parece probable que ninguna otra escala pueda brindarnos diversiones y placeres tan variados". No sóc mitòman, però tinc debilitat per Verne, i sempre me'n penediré d'haver estat a Nantes i no haver visitat la seva casa museu.
ResponEliminaMiquel V
Jo tampoc sóc mitòmana. Gens. Imagina com serà la cosa que quan miro l'estàtua de Verne i el pop, la de Vigo, de seguida me l'imagino trossejat i amb oli d'oliva, sal grossa i pebre vermell per sobre. Verne no, el pop. Pulpo à feira.
EliminaTambé hi ha una casa museu de Verne a Amiens... per si de cas hi passes! No és espectacular, però paga la pena una visita.
Elimina