diumenge, 1 d’abril del 2018

foment de la lectura



César Aira. Continuación de ideas diversas. Jus, 2017.

[Font: Pere Calonge @perecalonge]

Escrit per matilde urbach
Etiquetes: ,

8 comentaris:

  1. Miquel Vilardell Molsosa1/4/18 12:04

    Molt bona aquesta autora. En.lloc de tantes campanyes per llegir més,caldria fer-ne per assaltar.les dels qui ens manen, cobstruir més guillotines i tallar'ls-hi el cap, com van fer a França fa alguns anys.Després js.parlarem d'això que en diuen cultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach2/4/18 10:10

      Hauríem de parlar de tantes coses, Vilardell. De totes les invencions humanes, les campanyes de foment de la lectura són, probablement, la cosa més inútil d'aquest món. Seria millor que es gastessin els calés que hi destinen en escoles i biblioteques. Com deia aquell, si vols fomentar la lectura, prohibeix-la, que és més barat.

      I si filem prim, de quina mena de lectura parlen, en aquestes campanyes? Una persona que s'empassi tres mil pàgines al mes de ranxo (i només ranxo) és un gran lector? Au, va.

      A qualsevol cosa entre dues tapes se li diu llibre. A qualsevol que embruti fulls, escriptor. I a qualsevol que distingeixi, en un text imprès, els sons figurats per les lletres, lector.

      Elimina
    2. matilde urbach2/4/18 10:33

      Ara que hi penso, hi havia una campanya a les biblios que em revoltava especialment, no la campanya per si mateixa, sinó el títol. Nascuts per llegir. Ni tan sols s'ho havien inventat, era una còpia d'Amèrica, amb trenta anys de retard, com sempre. Nascuts per llegir? I una me, amics. Nascuts per viure, ni que sigui de mala manera.

      Elimina
    3. matilde urbach4/4/18 8:51

      Ara se m'acut que la campanya bona s'hauria de titular Nascuts per morir, però no sé si estaria bé aixafar-los la guitarra d'aquesta manera, pobres criatures. Això sí que seria un bon spoiler, i la resta, romanços.

      Elimina
  2. Anònim3/4/18 9:16


    Deia Joan Francesc Mira en un article de fa anys:
    "No sé si hi ha massa premis literaris: sé que hi ha massa autors que s’hi presenten, amb una estranya barreja d’incompetència i presumpció. No entenen què vol dir escriure, però estan convençuts que ho fan molt bé. Ho sé per la dura experiència d’haver estat massa vegades membre d’algun jurat (fins que hi vaig renunciar, espere que definitivament). Ser membre d’un jurat significa que has de llegir, amb major o menor atenció, una pila descomunal de manuscrits. Posem que en siguen quaranta, els patracols que t’arriben. Posem que, amb grandíssima sort, dels quaranta n’hi haja un de prou bo, que premiarem, un altre de discret o interessant, que quedarà finalista, i tres més que es poden llegir, que faran bon paper en les votacions. És un càlcul molt optimista: i amb això hem sumat cinc obres. En queden trenta-cinc. De les quals, els ho puc ben assegurar, trenta resultaran difícilment descriptibles, en tant que obres literàries. El seu nivell, lingüístic sobretot, sol ser l’equivalent exacte de tocar al piano, amb un dit, una melodia com Happy birthday to you. Però en literatura, ja se sap, tot val i tot es despatxa, i qualsevol digne ciutadà, adolescent o jubilat, tecleja laboriosament fins a omplir dos-cents fulls, i està convençut que el resultat és més o menys un concert per a piano de Mozart."

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach3/4/18 9:48

      El que dèiem: qualsevol que embruti fulls és un escriptor.

      Elimina
    2. matilde urbach3/4/18 10:41

      Però a mi el que m'interessa és l'assumpte de la lectura. La mania aquesta de fomentar-la a bulto. D'això ja se'n cuida la indústria, representa.

      Llegir està bé. Personalment, m'agrada que la gent llegeixi, el que sigui, perquè, almenys, s'estan quiets i callats una estona. M'agrada la quietud, sí. Ara bé, de la poca gent que llegeix, la majoria només s'empassa ranxo. Cap problema. Cadascú per on l'enfila. Només faltaria. Ara bé (un altre cop), les campanyes de foment de la lectura institucionals no s'haurien d'ocupar de la 'mort de la lectura' sinó de la 'mort del criteri', que diu la Mikita Brottman. El que s'hauria de fomentar, si per cas, entre els que ja llegeixen, és la lectura exigent. Un lector competent sap quan li estan aixecant la camisa.

      Elimina
    3. matilde urbach3/4/18 11:55

      Però en aquest camp, com en totes les coses de la vida en general, sembla que això del 'criteri propi' no interessa. És perillós. Si els xais tinguessin criteri no anirien sempre en ramat. Beeeeeee!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)