un parell de sics

VÍCTOR-M.AMELA
La Contra | La Vanguardia
Jordi Llovet, professor de literatura
“El llibre és un objecte aliè a la major part de la gent”

13|7|2018

Literatura admirable

Dels meus primers dies a la redacció de, ara fa 34 anys, en recordo l’estentori riure que precedia Llovet quan arribava al balneari, les amagades taules de Cultura. Continua rient igual, envoltat de llibres, a Barcelona i a l’Empordà. Llovet és simpatiquíssim i una de les persones més llegides i cultes de Barcelona, de Catalunya, d’Espanya. Publica La literatura admirable, el seu cànon literari “del Gènesi a Lolita”: són glosses –les ha encarregades a brillants especialistes– de mig centenar de llibres admirables. M’explica que prepara una edició imminent de les cartes de Kafka i el deixo bolcat en els papers... de la inminent [sic] declaració de la renda.

Tinc 70 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc en un poble de l’Empordà sense ‘pijos’. Soc professor de literatura, encara que catedràtic jubilat. Solter, mig casat amb la meva gosseta Fidel. Política? Socialista i federalista empordanès. Creences? Agnòstic judaïtzant: la mare era xueta.

Els seus pares llegien?

Malgrat ser enginyer industrial, el meu pare llegia: Carner, Pla, Simenon. I la meva mare ens estimava.

Quines vocacions tenia?

Jo? Metge, per humanitarisme. En vaig fer un curs... i vaig passar a Filosofia i Lletres: vaig estudiar totes les Humanitats.

Quines feines ha exercit?

Professor! No tinc cap altre ofici.

Quin llibre va ser el primer a llegir?

Aventures de Salgari, sota els llençols, amb una llanterna. Als 17 o 18 anys, El Quixot per primera vegada: no vaig entendre gran cosa.

A quina edat aconsellaria llegir-lo?
A partir dels 18 anys. I després rellegir-lo cada cinc anys, fins al final de la vida.

Quin passatge d’El Quixot prefereix?

La derrota del quixot davant el Caballero de la Blanca Luna a Barcelona, i els seus pensaments, de retorn a la seva vila...i al seny.

Què faria per estimular la lectura?

Al Conseller d’Educació li faria una antologia amb textos de diverses nacions (també catalans), que garantirà l’afició a llegir.

Quins cinc llibres en llengua castellana hauria d’haver llegit tota persona culta?

El Quixot. Els poemes de Sant Joan de la Creu. El teatro crítico universal, de Feijoo. Desolación de la quimera, de Cernuda; i la prosa de Juan Benet.

I en llengua catalana?

El Llibre de meravelles, de Llull. Els poemes de Jordi de Sant Jordi. Tirant lo Blanc, de March [sic]. Bearn, de Villalonga. I les Elegies de Bierville , de Riba.

Quins tres autors contemporanis llegeix amb més plaer?
Melville, Proust i Kafka.

Si pogués preguntar-li alguna cosa a un escriptor mort, a qui li agradaria...?

A Voltaire: “Creies de debò en Déu..., o només volies un enterrament honorable?”.

Arribarem un dia a prohibir Lolita?
No caldrà: el llibre és ja un objecte aliè per a la major part de la població.

Quina obra literària ha rellegit més?

El Pentateuc.

Quin protocol segueix a l’hora de llegir?

De les quatre de la tarda fins a mitjanit llegeixo a la meva butaca d’orelles, amb cocacola i cigarrets, que em desvetllen. I gens d’exercici físic, d’acord amb Canetti!

Adoro Borges: què va aportar?

Va tornar metaliterària la literatura: els escriptors van poder parlar sobre llibres més que sobre la vida.

Quan va brollar en la humanitat la passió per narrar?
Fa milers d’anys, just després de la passió de cantar

Quin és el relat més antic?
La llegenda de Gilgamesh.

Quin llibre voldria haver escrit? 

Bouvard et Pécuchet, de Flaubert, el llibre més gran del segle XIX francès! Narra l’estupidesa humana. I en ella estem immersos.

Quin futur té la universitat?
En les lletres, l’enfonsament. En ciències i tècniques, l’especialització curta de mires.

Quina assignatura hagués de ser obligada a totes les edats?

La literatura, no la llengua: hi ha millor escola de llengua que una bona obra literària?

Quants volums componen la seva biblioteca personal?

Uns 40.000. Soc bibliòfil i bibliomaníac. Ja només compro pensant a llegar-los.

Sí? Quina destinació donarà a la seva biblioteca?

La meva universitat al·lega que no té espai... així que els llego mortis causa a la UPF. I quadres, discos i mobles bons. I vaig voler donar-los el minipimer, però ja en tenien un.

Algun volum molt valuós?

El primer Quixot que vaig llegir, una edició de Riquer barata (a Editorial Joventut)! I el  Dictionnaire critique, de Bayle (Rotterdam, 1720, mida gran foli). I la primera edició de les Cartes filosòfiques, de Voltaire (Amsterdam, 1734). I una edició d’El Quixot de l’impressor Verdussen, del 1672, que conté les primeres il·lustracions mai abans realitzades de les desventures de Don Quixot.

Evoqui un moment significatiu de la seva llarga carrera com a professor.

Cada primer dia de classe: cares noves, sempre joves, i jo cada any més vell! Però cada any millor professor...

Quin personatge literari masculí li agrada més?
Moisès, amb les taules de la llei sota el braç.

I femení?
Félicité, la criada d’un conte de Flaubert.

I quina autora?

Madame de La Fayette.

Per què les dones llegeixen més que els homes, avui dia?
Per ser més curioses, i per compensar el seu realisme innat... llegint històries fabuloses.

Quin paral·lelisme troba entre la política actual i la literatura clàssica?
El teler de Penélope: primer es teixeix, després es desteixeix.

Quin llibre voldria que l’acompanyés a la tomba?
L’Antic Testament, obert pel llibre d’Isaïes.

I al seu epitafi, que hi diria vostè?

“Passa de llarg, caminant. La conversa s’ha acabat”.