la contrasenya és inclusivitat

QUIM MONZÓ
La contrasenya és 'inclusivitat'
La Vanguardia
26|10|2018

Si sou aficionats a visitar de tant en tant la secció de llibres d’Amazon a veure quines novetats hi ha, potser hi haureu trobat una meravella: una adaptació a l’espanyol d’ El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry que es titula La principesa. Si la traducció tradicional castellana es titula El principito, semblaria lògic que li haguessin posat La principita, però passa que la paraula princesa arrossega una càrrega de menyspreu sexista que no te l’acabes.

L’autor de la nova versió és un misteriós M.H. (“redactor, il·lustrador, traductor”) i Saint-Exupéry hi consta com a autor, encara que el text que ell va escriure s’allunya molt d’aquest que ara es pot comprar per 10,50 euros (tapa tova). L’han publicat a la col·lecció Espejos Literarios. L’aviador protagonista passa a ser una aviadora, hi ha “una paritat (?) 60%-40% de personatges femenins i masculins” i la serp que es menjava un elefant és ara un volcà, per no estigmatitzar el pobre regne animal, que tots i totes hem de respectar. Diu l’editor: “ La principesa és una adaptació de l’obra que Antoine de Saint-Exupéry va publicar per primera vegada el 1943. Fidel al missatge transmès per l’autor, La principesa és més que una simple traducció de gènere [...]. El públic infantil i adult que llegeixi La principesa acompanyarà la nostra aviadora protagonista en el seu redescobriment de l’amor i l’amistat a través de la seva petita amiga de cabells violetes, viatjant a planetes on els oficis són exercits indistintament per homes i dones i on els animals reben un tracte una mica més amable que a l’obra original”. Aquest mateix M.H. té un altre llibre a Amazon: La casa de Bernardo Alba (reorientación de la obra de Lorca, con Federico en el papel de Adela). Diu l’editor: “ La casa de Bernardo Alba és una reinterpretació de la clàssica obra de teatre de Federico García Lorca. Aquesta versió, a més d’introduir canvis en el gènere d’alguns dels seus personatges, reorienta les seves inclinacions sexuals per mostrar un nou univers”. Cágate, lorito.

La idea que hi ha rere aquesta col·lecció és reformular les obres mestres de la literatura: “En aquests llibres derivats de l’obra matriu, les persones pertanyents a grups tradicionalment discriminats poden veure reflectida la seva ­realitat sense necessitat de renunciar a les nostres joies literàries, identificar-se més fàcilment amb els personatges protagonistes per viure a través de la imaginació les seves aventures i amargors i, en definitiva, construir una visió del món més àmplia i inclusiva de la que trobem actualment en les nostres societats”. Què fàcil seria parafrasejar Madame Roland i dir: “Ah, inclusivitat! Quants crims es cometen en nom teu”.

Però no sols no ho faré sinó que des d’ara mateix em poso a disposició de la consellera Laura Borràs per –quan deixi de fer classes de repàs als diputats de Cs i en puguem parlar– dedicar les meves estones de lleure a adaptar els clàssics catalans a fi de fer-los també més in­clusius i menys heteropatriarcals. Si a ella li sembla bé, jo començaria per ­Tiranta la Blanca.