la diferència subtil

«DE LA MEVA VIDA -com a artista, almenys- se'n pot fer un gràfic tan precís com el de la febre: amb altes i baixes, amb cicles ben definits.

Vaig començar a escriure als vuit anys: de cop i volta, sense inspirar-me en cap exemple. No havia conegut mai ningú que escrivís, i poca gent que llegís. Però el fet és que les quatre úniques coses que m'interessaven eren: llegir llibres, anar al cine, el claqué i dibuixar. I un dia vaig començar a escriure, sense saber que m'havia encadenat per tota la vida a un amo noble però despietat. Quan Déu et fa a mans un regal, també et fa a mans un assot; i l'assot és només per autoflagel·lar-te.

Però, és clar, tot això no ho sabia. Vaig escriure narracions d'aventures, de misteri amb assassinats, comèdies satíriques, contes que m'havien explicat antics esclaus i veterans de la Guerra Civil. Era molt divertit, de bon començament. Va deixar de ser divertit quan vaig descobrir la diferència entre escriure bé o malament, i en acabat vaig fer un altre descobriment encara més alarmant: la diferència entre escriure bé i el veritable art; és subtil però brutal. I després d'això va caure l'assot!»

Truman Capote. Prefaci a Música per camaleons. Traducció de Quim Monzó. Quaderns Crema, 1988. P. 9.