skip to main |
skip to sidebar
[A propòsit de La muntanya màgica]
«Tothom celebra aquesta novel·la que jo també celebraré, és magnífica. I, tot i així, no he aconseguit llegir-la sencera i m'he quedat sempre a la meitat per més que ho hagi intentat (tenint en compte que és molt extensa, no és un demèrit total). Thomas Mann és un escriptor magnífic (aquest qualificatiu ja l'he posat a la novel·la), un intel·lectual tens, reprimit i reflexiu, li tinc una gran admiració i representa bé la idea d'un escriptor nacional (d'això també caldrà parlar-ne una mica més endavant).
Aquí he d'aturar-me a pensar i explicar per què no he estat capaç d'acabar aquesta magnífica novel·la (altre cop «magnífica») que és La muntanya màgica si he estat capaç de llegir assaigs densos¹ de coses diverses i dissemblants. M'ho pregunto i m'ho intento respondre.
La primera resposta: perquè em vaig avorrir. No és la primera resposta, és la resposta. Em va fallar el vincle entre el text i jo i quan es trenca aquest fil pel qual avança el lector com un funàmbul, cau al buit. Per a mi, això conté una resposta de valor general, si un llegeix una pàgina i una altra i no hi estableix cap lligam, que és la implicació emocional o l'interès intel·lectual, és qüestió d'apartar o bé deixar descansar aquest llibre. Potser cal deixar-lo per un altre moment, esperar una altra època de la vida, o pot ser que sigui un llibre per a un altre lector, qui hi podrà descobrir el que mai no s'hauria imaginat. Però, davant d'una obra que es presenta com a novel·la, com a obra de ficció, no hi ha d'haver cap tipus de complex. Si un llibre no interessa el deixem estar i no passa res. El lector de literatura no ha de tenir mala consciència, precisament ser lector de literatura atorga aquest estatus de ser lliure de llegir el que més li plagui.
Concretament, amb aquest llibre de Thomas Mann, crec que em vaig posar a llegir-lo massa tard, el factor temps sempre està present en la literatura de totes les maneres. L'edat i el temps vital del lector són decisius, en cada moment de la vida ens agraden coses diferents.
[...]
La novel·la de Thomas Mann no és un llibre el valor del qual resideixi en l'empatia amb els personatges, encara que tinguin un destí trist, ni en la trama, sinó en les argumentacions filosòfiques, i aquestes, malgrat que molt intel·ligents, em resultaven generalment ja conegudes o familiars i no m'aportaven cap novetat ni despertaven el meu interès. És a dir, si hagués coincidit a llegir aquesta novel·la en un altre moment de la meva vida, abans de llegir una sèrie de llibres, les idees exposades per aquells personatges m'haurien resultat molt interessants, perquè ho són.
[...]
No puc deixar Thomas Mann sense recomanar, malgrat tot, a qui no hagi llegit encara La muntanya màgica que intenti de posar-s'hi en algun moment. Un bon lector llegeix pel plaer de llegir, però també cal fer-se desafiaments, proves, i pot ser que aquest lector sigui en el moment adequat per a aquell llibre que espera i que pot ser que trobi.
Qui sap si un dia no em poso de nou amb aquesta muntanya que no m'ha produït l'atracció suficient en les ocasions anteriors. Un mai no ho sap. (Encara que l'important no és llegir «tots els llibres que cal llegir», l'important finalment és viure la vida que un vulgui i pugui viure).»
Suso de Toro. La Literatura des de dins. Traducció d'Andratx Badia. Gregal, 2018. P. 63.
_______________
¹ [NT] En l'original gallec, l'autor fa servir el mot «tremendos».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada