el nen lector que sempre hi és

CRISTIAN SEGURA
El nen lector que sempre hi és
El País
20|11|2018

Una tarda d’agost del 2017, avorrit de no fer res, en Hao Yu va entrar a la llibreria +Bernat de Barcelona, va seure a la que avui diu que és la seva butaca, i va començar a llegir. Un any i tres mesos després, en Hao Yu, de 12 anys, continua ocupant aquesta mateixa butaca per llegir i llegir: ho fa durant el descans del dinar a l’escola –de dos quarts de dues a dos quarts de tres– i a la tarda –de sis a vuit–. Al barri el coneixen com “el xino de la +Bernat”. La primera part de la frase no és correcta, perquè en Hao Yu va néixer a Barcelona el 2006; la segona, sí: Montse Serrano, la llibretera, s’ha convertit en una mena de segona mare.

“Jo no ho entenc, no sé d’on li surt. A casa no hem llegit gaire”, diu la Lili, la mare d’en Hao Yu, mentre recull la terrassa del bar que regenta amb el seu marit al carrer Buenos Aires, just al davant de la llibreria. El bar Bocinet és un local de quintos de cervesa, menú de migdia i de màquines escurabutxaques. El gestiona la família Hao des de fa quatre anys, dels vint que fa que són a Espanya. L’estiu del 2017, en Hao Yu estava fart de no fer res al bar mentre els seus pares feinejaven i tenien cura d’ell i el seu germà petit. En Hao Yu es va fugar a la +Bernat, i va començar a llegir. “És molt mogut, a l’escola dona problemes. Però quan llegeix, està tranquil. De veritat que no ho entenc”, insisteix la Lili.

La butaca d’en Hao Yu té un llum i una tauleta on deixa els llibres que està llegint: aquesta setmana té pendent d’acabar El problema dels tres cossos, del geni de la ciència-ficció Cixin Liu. Si torna de l’escola i la butaca està ocupada, no para fins que aconsegueix fer fora l’invasor. “Hi ha dies en què hi ha deixat un paper on escriu ‘ocupat”, explica Serrano.

En Hao Yu és un nen poc sociable. Per ser entrevistat per EL PAÍS, en Hao Yu va acceptar a canvi el que ell considera un suborn de Montse Serrano: el darrer llibre de Brandon Sanderon, un altre autor de best-sellers de ciència-ficció. Serrano té fotos d’ell devorant La transparencia del tiempo, de Leonardo Padura, o morint-se de riure amb La extraordinaria familia Telemacus, de Daryl Gregory. També s’han fotografiat amb ell escriptors com Enrique Vila-Matas –un habitual de la llibreria–, Antonio Muñoz Molina o Ignacio Martínez de Pisón.

A en Hao Yu sembla que li és indiferent qui són, ell només vol que el deixin tranquil llegint a la seva butaca. Es queda absort en un nivell de concentració admirable malgrat el constant moviment de persones al voltant seu. En dues ocasions ha detectat errades en llibres i les ha fet arribar a l’editorial. “A mi m’agrada que hi sigui, i la seva mare em demana que l’ajudi”, comenta Serrano: “Ell ens dona un cop de mà en dies com Sant Jordi, o quan s’han de vendre números de la panera de Nadal. A vegades atén els clients, va aprendre tot sol a utilitzar la caixa registradora. Però això és si vol, perquè és molt seu. Però ja es part de la nostra vida, fins i tot els comercials l’adoren, li porten exemplars de regal”.

Al principi, en Hao Yu també es presentava a la +Bernat a primera hora del matí, abans d’anar a l’escola, quan el personal de neteja prepara la llibreria per a la jornada que comença, però Serrano li va dir que allò era massa: “Quins ensurts li feia a la noia de la neteja. Es trobava el nen, assegut, sense dir ni ase ni bèstia”. Hi va haver uns dies en què va aparèixer acompanyat del seu germà petit. “És que és un referent per al germà petit”, assegura Serrano, però en Hao Yu respon: “No, és que l’havien castigat sense poder veure la tele, i no sabia què fer”. “Diuen que el tinc molt mimat”, admet Serrano. Ell la sent i somriu darrere de les pàgines de Brendon Sanderson.

Foto: Carles Ribas.