les aparences enganyen

Les aparences enganyen
La llibreria La Llar del Llibre (Sabadell) recomana Color de llet de Nell Leyshon
Catorze
4|4|2017

Aquest és un llibre que està destinat a néixer i passar desapercebut. Però també està destinat a no morir i a convertir-se en un clàssic. Paradoxal? En absolut. Certament, serà difícil, si no hi intervé una campanya de màrqueting aclaparadora, que Color de llet obtingui un reconeixement immediat per la seva sola presència als taulells de novetats enmig de tanta parafernàlia mediàtica.

Una autora desconeguda, Nell Leyshon, una portada quieta i silenciosa, una meravellosa invocació a la quotidianitat continguda d'un quadre de Hammershøi, i unes editorials magnífiques però no magnificades com Angle editorial, en català, i Sexto Piso, en castellà, són elements febles en la selvàtica lluita pel poder comercial literari enfront dels Grans Noms, de les atractives coloraines i del shining de les portades, i de la voracitat dels grans segells editorials. Tot i això, però, la història que se'ns explica i la manera de fer-ho, com el líquid que en la seva insistència acaba filtrant-se a través de la matèria sòlida, està cridada a traspassar totes les barreres.

Anglaterra, 1830. Comunitat rural. Rols socials inamovibles. Amb aquests ingredients la tragèdia ja treu el cap. I, efectivament, tràgica és la història de Mary, una jove amb el cabell del color de la llet i coixa d'una cama (albina i esguerrada, no cal dir res més; les seves opcions a la vida porten la marca de l'infortuni). Filla de família camperola nombrosa, en què una patata i un nap dins la cassola configuren una delicatessen culinària, veurà com, per obra de l'atzar, se li ofereix la possibilitat de passar a formar part del servei domèstic del vicari, amb el que això suposa de comoditat i benestar respecte de la crua inclemència del conreu sacrificat i dels rèdits inexistents.

El contrast entre la seva forma natural d'expressar-se, filla de la nul·la educació rebuda en l'ambient rústic on ha crescut, i les convencions socials de l'entorn del vicari configuren un primer estadi d'acceptació, que va transformant la seva relació domèstica en una relació privilegiada. De mica en mica, la seva franquesa li va atorgant prerrogatives en el si de la família. No sols desbanca tota la resta del servei en les preferències del vicari i la seva dona, sinó que, a més, demostra interès a aprendre a llegir i escriure. Cada dia que passa, abandona una mica més la seva rusticitat sense perdre la sinceritat i la naturalitat i es converteix, més enllà de les tasques servils per les quals havia estat contractada, en la mà dreta de la greument malalta dona del vicari, a qui entreté i consola com una dama de companyia i no com una criada. Aquesta progressiva emancipació de la servitud involuntària viurà un nou episodi amb la mort de la dona del vicari. Aquest serà el fet que desencadenarà la tragèdia a què des d'un principi estava cridada la Mary.

Color de llet descobreix una narradora de talla, hàbil en la narració d'una història senzilla i tendra, capaç de crear un personatge com la Mary, impagable en les seves contradiccions, forta i desvalguda alhora, de naturalesa feréstega i indomable, producte del rebuig familiar i social, però àvida de viure la plenitud de la vida, siguin quines siguin les circumstàncies. La seva perdició serà allò que semblava que havia de ser la seva salvació. La fugida del brusc i sòrdid entorn familiar, sense perspectiva de millora però segur en la seva estabilitat, per aterrar en un terreny refinat i més humà, aparentment més civilitzat i benestant, significarà el pas endavant que no és més que un pas cap a l'abisme. Tot plegat serà la demostració, un cop més, que les aparences enganyen.